Cova 2 del Cofí

La boca, en forma d'arc gòtic, fa 1,8 m d'amplada per 2,3 m d'alçada. Es troba penjada un parell de metres, la qual cosa ens obliga a fer una grimpada per accedir a la galeria. Aquesta és recta, de terra pla, i va minvant progressivament de dimensions a mesura que ens endinsem.

A 1200 m al NE de Sadernes. Al nord del cim del Puig de Cofí (en alguns mapes, escrit “Cufí”), de 603 m d'alçada. Per anar-hi, prendrem la pista (al principi asfaltada) que surt per la dreta de la carretera que mena a Sadernes, uns 200 m abans d'arribar-hi. Quan portem cosa de 3 km per ella, la pista arriba a un coll, proper ja a les cases en runes del Cofí. Uns 160 m abans d'arribar al coll, haurem d'estar atents a trobar un rastre de camí poc marcat que surt pel cantó esquerre, muntanya amunt. Després de remuntar uns 10 m de desnivell trobarem la Cova-1 al peu d'un petit cingle. La Cova-2 es troba a 32 m de distància de la Cova-1, cap el sud i gairebé a la mateixa cota.

Espeleològicament aquestes dues coves són divulgades per membres del Centre Excursionista d’Olot, que les havien explorat el 9-4-1979, amb els noms 121 i 122, prenent aquest noms d'un ordre de llistat del catàleg espeleològic de la zona que es va efectuar i va restar pendent de publicació (inèdit) en la revista Espeleòleg del Centre Excursionista de Catalunya. L'any 1980 es publiquen les fitxes, excepte la topografia de la 122, al Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol. 2.
Així que aquests topònims no han estat gaire coneguts en el món excursionista i al referir-se han estat citades com coves del Cofí i molt possiblement també com coves del torrent de Llorers.

1. Borràs,J;Miñarro,JM;Talavera,F.(1980).-”el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona.

2. Puigmal, Jaume.(1979).-”Coves 121 i 122” Circular CE Olot (47).

• Actualització de dades, topografia (2019) i fotografies extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 5-11-2019. Dades: F. Cardona (ECMB), J. Cuenca, X. Samarra i F. Miret (GEB)