Avenc Júlia

Per una boca d'un metre de diàmetre es penetra en un pou de 13 metres de desnivell amb la base lleugerament inclinada i en un dels seus extrems connecta amb un altre pou, aquest d'uns 12 metres de fondària i amb les seves parets profusament decorades per un important procés litogènic. Aquest segon pou està estructurat sobre una sèrie de cavitats cegues que s'han unit posteriorment deixant un envà separador que les uneix pels extrems. Al punt més fons de la cavitat acostuma a trobar-se un petit bassal originat per les infiltracions.

Anant per la carretera N-340 en direcció S, a l'alçada del desviament cap a l'Almadrava cal prendre el desviament cap a l'antiga carretera general (N-340a) i al poc (Km. 235,900) surt una pista asfaltada a la dreta que passa per un petit grup de cases (Caseta de Genessies) i des d'aquí, a la dreta, una altra pista en molt mal estat que acaba en un camp de conreu abandonat de garrofers i oliveres, així com les runes del mas del Guerxo. En l'extrem oriental d'aquest camp s'inicia una petita canal que cal anar flanquejant cap a la dreta (vessant hidrogràfic esquerre) a uns 20 metres d'alçada de la llera de la canal. A uns 150 metres trobarem la petita boca de l'avenc, senyalitzada amb un molló de pedres d'un metre d'alçada.

Descobert i explorat per primer cop cap a l'any 1977 per membres de la SIE Poblet (Barcelona). Posteriorment tan sols coneixem algunes visites de caràcter biospeleològic realitzades per l'amic Floren Fadrique.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.

2. Talavera, F. (1977).- “Descubrimiento y primera exploración de un avenc en Vandellòs”. Boletín Espeleológico SIEP (6): 21-23. SIEP – CE Poblet. Barcelona.

• Coordenades, situació, fotografies i dades biospeleològiques facilitades per F. Fadrique (SIE – CEA)