Avenc de Coll Balaguer

Una esquerda de sentit general N-S, presenta una primera vertical de -10 metres, on es divideix en dues branques; la meridional forma un pou que baixa fins -22 metres de l'exterior, entre gran quantitat de blocs encastats a les parets. Pel costat S, la cavitat baixa en rampa de blocs fins trobar l'entrada a la segona part, formada per un estret pou d'uns 6 metres, seguit aquest d'un nou pou de 9 metres, a la base i pel costat S, hi ha un estretíssim pas infranquejable. Pel costat N, un nou pou de 9 metres ens situa al fons de la cavitat. Tot aquest sector, està extraordinàriament dividit per un gran nombre de blocs que fins i tot formen una falsa via lateral amb molts ressalts.
L'estretor del pou i el fet que les parets estiguin molt concrecionades, limiten molt el pas.
Material: Dos metres per sobre de la boca hi trobem 1 parabold (M10) i 2 parabolds (M8) al primer pou, els següents pous s'instal·len en naturals i al pou final hi trobem un altre parabold (M-8). 

A la carretera N-340, anant de l'Hospitalet de l'Infant a la central nuclear de Vandellòs, a l'alçada del quilòmetre 1.125,500 del costat dret surt una pista que de seguida creua per sobre l'autopista AP-7, un cop creuada segueix paral·lela a aquesta i llavors creua l'autovia A-7, un cop creuada seguim la pista a l'esquerra paral·lela a l'autovia durant 430 metres, punt on ens desviarem per una pista a la dreta que uns 100 metres més endavant queda tallada per una cadena, passada aquesta hi ha una esplanada i una caseta-magatzem de pagès on guarden els estris del camp. Des de l'esplanada, cal dirigir-se a l'esquerra, en direcció a una torre elèctrica, la cavitat es troba a 40 metres de distància de l'esplanada de la caseta-magatzem, tot començant a pujar el vessant de la muntanya.

La primera exploració tingué lloc el maig del 1963 per part de Josep Castell i la seva colla, que aleshores pertanyien al GES – CMB. El setembre del mateix any van tornar i exploraren la que ells anomenaren Via lateral. Encara hi van tornar l'abril de l'any següent i durant el 1965, ja com a membres de l'ERE – CEC, van anar diferents vegades per fer la topografia. La que acompanyem és la versió original del vegetal retrobat a l'arxiu de l'ERE i que s'havia publicat, en versió redibuixada, al volum 7 del Catàleg (1984). En Castell era un perfeccionista i la realització de les topografies se li allargaven en el temps.
Durant aquesta època van realitzar un munt d'exploracions a la zona de les muntanyes de Vandellòs, cavitats majoritàriament petites, de les quals malauradament tenim molt poques dades i d'algunes fins i tot hem perdut la pista.
El retrobament de la cavitat ha estat possible gràcies a l'amic Floren Fadrique que la coneix des de fa més de 30 anys i ens va fer de guia per poder-la posicionar correctament.

1. Altimira, C.(1970).-”Moluscos y conchas recogidas en cavidades subterráneas”. Speleon (17):65-75. CE Catalunya. Barcelona.
2. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- “el baix camp, el priorat i la ribera d'ebre”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 7): 109-110 pp. Ed. Políglota. Barcelona.

• Fitxa actualitzada el gener de 2018. Coordenades, dades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).