Avenc del Pla dels Albercoquers

La boca dóna accés a un pou de 5 metres de fondària, on trobem una forta rampa que ens porta a una sala, a la meitat d'aquesta hi trobem un ressalt d'un metre que ens situa al final de la cavitat. Situats de nou a la base del pou d'entrada, trobem una galeria que s'inicia amb un pas baix de 0,57 metres d'alçada, que un cop superat guanya en alçada, al final d'aquesta curta galeria, a la dreta trobem un pou de 3,50 metres de fondària que es pot davallar sense material, la base forma una petita saleta on trobem un estret conducte que va a parar a la part final de la cavitat indicada anteriorment.
La litogènesi de la cavitat que en el seu dia era força abundant, actualment es troba molt malmesa degut a l'espoliació soferta.

A la carretera N-340, anant de l'Hospitalet de l'Infant a la central nuclear de Vandellòs, a l'alçada del quilòmetre 1.125,500 del costat esquerre surt una estreta carretera que duu a la platja del Torn, després de recórrer 850 metres arribarem a un mirador on hi ha lloc per aparcar. Des d'aquí seguirem un GR que passa pel puig del Torn, uns 50 metres abans d'arribar-hi, a la dreta trobem una fita d'on surt un corriol que porta fins la cavitat, al llarg del recorregut del corriol trobarem fites i pintades vermelles als arbres.

J. Ferraté, en el seu recull de cavitats tarragonines (1918) fa esment, de manera genèrica, de les Coves de l'Hospitalet i d'elles, amb el nº 21, cita, a l'índex, el Pla dels albercoquers. No especifica res més, ni cova ni avenc.
No és fins el març del 1963 que sembla que es porta a terme la primera exploració (al menys per espeleòlegs) i fou realitzada per Josep Castell i la seva colla (en aquell moment adscrits al GES – CMB) que, acompanyats pel ferrer del poble, el Sr. Domingo Vidal, localitzen l'avenc. Incomprensiblement, a la boca pinten “Emili Vidal” (encara es conserva la pintura), en canvi al llibre d'activitats del GES consta com a Domingo Vidal. Les dades d'aquesta exploració gairebé resten oblidades fins que en Castell passa un munt de dades als autors del Catàleg Espeleològic de Catalunya que la inclouen en el volum 7, tot recuperant el nom que diu en Ferraté i posant com a sinònim el nom erroni d'Emili Vidal.
Per acabar-ho de complicar, en un treball sobre mol·luscs publicat a Speleon nº 17, surt una llarga relació de cavitats (amb moltes errades de transcripció) on torna a aparèixer l'Avenc Emili Vidal, amb una recol·lecció aportada pel mateix Castell i situant-lo, per error, a Horta de Sant Joan !. La cavitat que segueix en la relació és el proper avenc del Coll Balaguer.
Malgrat ser una cavitat molt poc coneguda pels espeleòlegs, pel seu mal estat de conservació sembla prou transitada per visitants anònims.