Avenc del Bisbe

L'avenc és com un gran embut de grans dimensions (25 x 8 m.), amb unes parets verticals pels costats E i O determinades per la diàclasi que l'ha originat. Pels extrems N i S es pot baixar per sengles rampes força pronunciades, més però pel costat N. Les parets són cobertes quasi en la seva totalitat per frondoses heures que s'enfilen buscant la llum exterior. L'exuberant vegetació que ocupa gairebé tot el gran sot fa difícil la seva visita.

Per la pista asfaltada (i tancada) que puja des del Coll d'Estenalles al Coll d'Eres, un cop passat el Coll d'Estella, la pista planeja fins a sota mateix de la cara S del Montcau, travessa la Canal del Bisbe, remunta llavors un xic i fa un pronunciat revolt a l'esquerra per seguir planera al Coll d'Eres. Des d'aquest darrer revolt caldrà deixar la pista i seguir per sobre d'un rocater pelat en direcció S, vorejant per la dreta un bosquet d'alzines, no més de 60 metres fins observar la gran boca de l'avenc.

Conegut pel Sr. Rosendo Boixader, antic masover de la Mata, el qual els hi va comentar al seu fill Joan Boixader i a companys del GES – CMT i de la SIS – CET, els qual el van localitzar i explorar el dia 16 de febrer del 1975, després d'una important desbrossada de vegetació per poder accedir al seu interior.

Buil, A.; Badiella, X. (1986).- “Els petits avencs de la nostra muntanya (XVIII)”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (45-46): 1104-1109. Terrassa.