Avenc de la Canal del Bisbe

La boca s'obre sota un gran bloc i se'ns presenta com un cau terrós que calgué desobstruir una mica. Ràpidament s'accedeix a un pou en rampa que als pocs metres s'eixampla i cau en vertical uns 3 metres. Des de la base d'aquest petit pou podrem prendre dues direccions. Cap a l'E caldrà remuntar un petit graó d'1 metre seguit d'una rampa ascendent força pronunciada, acabant molt estreta. En direcció oposada encara es pot davallar un xic per un pendent que ens porta fins a la cota – 7 metres, punt de màxima fondària. Encara podrem seguir en la mateixa direcció tot remuntant un munt de pedres i superant un pas estret i acotat per assolir una saleta de reduïdes dimensions.
L'origen de la cavitat sembla bàsicament mecànic, format pel despreniment de grans roques procedents de la cara S del Montcau i que van ocupar l'espai superior d'una petita canal excavada per l'aigua.

Per la pista asfaltada (i tancada) que puja des del Coll d'Estenalles al Coll d'Eres, un cop passat el Coll d'Estella, la pista planeja fins a sota mateix de la cara S del Montcau. En un revolt on creua la Canal del Bisbe, caldrà enfilar-nos per aquesta pel mig de la llera fins a trobar, a poc més de 20 metres de la pista, l'avenc a la dreta, fàcil de veure en mig de dos grans blocs.
Coordenades bastant aproximades.

Descobert casualment el dia 1 de maig del 1985 per José A. Pérez i Joan Boixader (GES – CM Terrassa) en el decurs d'una improvisada prospecció per la zona.

Buil, A.; Badiella, X. (1986).- “Els petits avencs de la nostra muntanya (XVIII)”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (45-46): 1104-1109. Terrassa.