Avenc de la Barcina

La cavitat s'inicia amb un pou de 24 metres, no gaire ample, fins una petita repisa situada sobre el segon pou de 19 metres i que porta a una sala de notables dimensions. Als 3 metres de l'inici d'aquesta segona vertical, i gràcies a un petit pèndol, es pot assolir una curta galeria lateral que, amb un ressalt de 8 metres i un pou de 13, també ens situen a la sala esmentada.
Des d'aquesta sala es presenten dues possibilitats de continuació: Un pou de 28 metres, a la paret N. de la sala i un pouet de 8 a la banda S; baixant aquest últim ens trobem en una saleta d'on surten vàries galeries que comuniquen amb el P.28. Seguint per la més evident, després de passar per damunt d'un pou que s'obre al sòl de la sala, s'arriba a una cornisa a 11 metres sobre la base del pou N de la sala. Des d'aquí també hi ha dues opcions per continuar: Baixar un ressalt de 4 metres i seguir per una esquerda estreta i descendent que s'obre a l'esquerra; o, des de la base del P-28, pujar un ressalt de 3 metres i davallar més endavant un P.8 que ens deixa passada l'esquerda de l'altra via. Un cop aquí, amb una curta galeria lleugerament descendent, arribem a una saleta on s'obre un ressalt de 9 metres, desgrimpable des de la saleta però, surten algunes galeries sense gaire interès. Baixat aquest ressalt de 9 metres ens trobem ja al principi de l'esquerda final de la cavitat. Els primers 18 metres són prou amples per permetre un progrés còmode sense corda, després però, es torna estretíssima (cota – 110) i encara que es pot baixar sense corda, aquesta pot ser útil a l'hora de pujar; al final es fa un xic més ample i s'assoleix la màxima profunditat de la cavitat a – 142 metres respecte de la boca.

Al NE del cim del mont Caro, més concretament a la zona de la Punta de la Barcina (1354 m.). Per localitzar-lo cal prendre la pista que puja a les instal·lacions del mont Caro i en una corba molt tancada a la dreta, poc abans del coll del Vicari, surt una sendera que puja directament a la carena propera, la qual s'ha de seguir vers el NE fins arribar a uns plans situats al vessant N del cim de la Barcina (uns 20 minuts de marxa). En aquest punt existeix la capçalera d'un barranc que baixa cap al NO i que als pocs metres de seguir-lo es troba la boca de l'avenc,  a la part inferior d'una banda calcària de color rosat.

La primera exploració va ser portada a terme per membres de la SIRE – UEC Tortosa l'estiu del 1982, atorgant-li una fondària de 150 metres.
Durant el 1985 es visitada per membres de la SIE-CEA, que el 8 de desembre d'aquell any aixequen l'única topografia coneguda fins ara i es fixa la cota de màxima fondària a – 142 metres.

1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
2. SIE (1986).- “Avenc de la Barcina (Ports del Caro, Baix Ebre)”  EspeleoSie (28): 62-65. SIE-CE Àliga. Barcelona.

• Fotografies Espeleo Club Tortosa.
• Coordenades facilitades per Juli Serrano