Cova-avenc de l'Estorac

L'accés es realitza per una dolina que originariament es presentava com una trinxera disimètrica de 2 metres d'amplada i 5 metres de llarg, d'orientació ONO-ESE, amb una clara influència estructural. Per l'extrem oriental un suau pendent porta fins la cota – 3,5 on una estreta obertura a ran de terra dóna pas a la part subterrània.
La gatera de connexió, després d'uns 5 metres arrossegats, ens porta a una saleta de 12 x 5 metres i una alçada màxima de 10 metres, que representa, volumètricament, la major cambra de la cavitat, trobant-se subdividida per un ressalt intermedi de 2 metres, sota el qual es desenvolupa un pis inferior. Al punt de major profunditat de la saleta (- 11), un petit forat a terra (bastant selectiu el seu pas), descendeix 3,5 metres d'una manera irregular i amb blocs empotrats que dificulten el pas. Al seu fons es desenvolupa una galeria d'amplada progressivament major d'1 a 2 metres, d'aspecte meandrificat i d'una llargada aproximada d'uns 20 metres. Aquest sector de la cavitat és el de major bellesa per la gran quantitat de formacions estalactítiques. Just a la paret oriental de la galeria, a nivell de planta, s'obre un altre forat estretíssim, que ens porta a un petit pendent i damunt un ressalt des d'on domina una saleta de 4 x 2 metres, coberta per gran quantitat de blocs amb senyals evidents d'acció hídrica. Entre ells, en direcció NO s'obre un pou de 12 metres dividit en dues unitats coalescents i comunicades.
El fons del pou (8 x 2 metres) es troba ocupat per una considerable acumulació clàstica sense cimentar, que permet introduïr-se entre ells per arribar als 40 metres de fondària, cota de màxima penetració i punt on la impermeabilització argilosa permet l'acumulació d'aigua,  de nivell molt variable.

Anant per la pista principal del Mascar, a 270 metres abans d'arribar al desviament del refugi del Caro, surt a l'esquerra un vial que porta a dos xalets, l'estructura d'un d'ells recorda la d'una barraca valenciana o del Delta. A la casa del costat hi ha una cadena i un rètol que diu Port d'Estorac, al costat d'una escalinata de pedra es troba la boca de l'avenc. Cal dir que durant les exploracions de la SIE l'any 1974, la boca d'entrada es trobava freqüentment tapada per tot tipus de deixalles. Actualment (2014), l'amic Julio Serrano (SIE) ens confirma que la boca està oberta i s'hi pot accedir sense problemes.

Cap a 1960, membres de la SES – CE Puigmal (Barcelona), acompanyats en moltes jornades pel Sr. Cohí, conegut excursionista tortosí de l'època, van realitzar una sèrie de campanyes a la zona de Caro i Mola de Catí, explorant per primer cop aquesta cavitat, encara que no va quedar constància bibliogràfica i les úniques dades van ser extretes de l'arxiu inèdit de l'Emili Sabaté. Com a curiositat, donem a conèixer la topografia que es va fer cap a l'any 1960 i que fa molts anys vam tenir l'oportunitat de copiar.
La cavitat va ser donada a conèixer més tard arran de les campanyes realitzades per la SIE-CEA durant la primera meitat dels anys 1970.

1. SIE (1978).- “Contribució al coneixement espeleològic dels Ports del Caro (Baix Ebre) (IV): La Mola de Catí i el Mont Caro”. EspeleoSie (21): 27-70. SIE-CE Àliga. Barcelona.

• Revisió de coordenades i actualització dades de localització facilitades per Julio Serrano (SIE - CEA)