El forat inicial es trobava mig cobert per un llentiscle, i feia quasi mig metre de fondària. En dues jornades de desobstrucció s'aconseguiren baixar els 6 metres del pou d'accés, desgrimpable, i fou necessari forçar un pas molt estret, que el company Javi Bernabé batejà com a "pas per collons", doncs va ser el que necessità en aquell moment per accedir a la Sala Oculta. Només hi va poder passar ell, i en Joan des de fora i en Javi des de l'interior van desobstruir fins fer el pas franc per a tothom.
Un cop a la sala, de 7x5metres i una alçada de 1,80 metres màxim, trobem a l'esquerra un llarg laminador que termina sense continuïtat; seguint de front, i progressant sempre amb cura de no trencar els abundants macarrons del sostre, trobem un ressalt de 1,80 metres que dóna pas a una saleta sense sortida ( cota -8,5 m).

A la dreta del "pas per collons", només sortir d'ell, trobem un pouet de 3 metres, desgrimpable, que segurament connecta amb el pou d'entrada per sota de la sala, ple de fang a la seva base, cota màxima (cota -9 m). Remuntant aquest pouet a la banda contrària del "pas per collons" apareix una galeria de 2 metres d'alçada que es va fent estreta i baixa fins a arribar a un pas estret amb una petita columna que hem de flanquejar, i que dóna a una petita sala allargada (cota -7 m.) i sense sortida també.