Avenc del Boix

Boca de bones dimensions (7 x 2,5 m.). Pel llavi inferior es penetra en un pou de 6 metres de desnivell que dóna accés a una àmplia sala il·luminada. En el racó SO, entre els blocs, es pot davallar a una petita cavitat inferior. Pels senyal d’erosió observades a les parets del pou sembla tractar-se d’un antic engolidor del Fondo del Bruc, avui dia totalment desmantellat i penjat sobre el vessant.
Un cop superat per desobstrucció el pas inferior (2014) s'accedeix a una cambra inclinada i allargada (Sala Joan Ramia), a partir de la qual surten una sèrie de derivacions, a dreta i esquerra, de recorregut molt complex i força concrecionat, amb un recorregut important dels conductes, i més tractant-se d'una cavitat desenvolupada a la zona alta del massís de Garraf on la tònica general és de preponderància vertical.
Estructura (Extret d'Espeleobloc; JM. Victoria)
Des d’un punt de vista morfoestructural l’avenc del Boix és un cas força interessant i poc freqüent en el massís de Garraf, tot i que amb una vista preliminar tant sols podem apuntar alguns detalls, esperem que amb una anàlisi més aprofundida es puguin definir amb precisió. D’entrada veiem que el desenvolupament dels successius recintes estan condicionats per una estructura de capbussament d’uns 30/35 graus que se subdivideix per l’acció dels recobriments estalagmítics que alhora oculta un procés clàstic anterior.
La funció de la fracturació sembla tenir un paper secundari. Són freqüents els recobriments parietals vermellosos que indiquen un procés de generació en climes més càlids. En els punts encara lliures d'aquest abundant procés litogenètic que caracteritza la cavitat, trobem nombroses mostres del primitiu procés de dissolució-corrosió fins i tot amb algun exemple de flux ascendent.

Seguint el camí-pista que surt del Campgràs, passa pel vessant O de la Morella, continua cap al Fondo del Bruc i un cop passada la seva capçalera es troba un desviament a l'esquerra que es dirigeix cap a les Penyes de l'Aliga. A uns 200 metres del desviament, a l'esquerra, hi ha un petit corriol que passa per una bassa i ja pràcticament perdut s'enfila cap a la Pleta Xica.  Un cop dalt del pla cal situar-se davant de la “bola” de les instal·lacions del cim del Rascler i baixar uns 35 metres de desnivell cap al Fondo del Bruc, fins trobar l'àmplia boca de l'avenc.

A principis del 2003, tot cercant l’avenc Lenin, en Lluís Muntan localitza la boca de l’avenc amb la corresponent sorpresa que una boca d’aquelles dimensions hagués passat desapercebuda fins aleshores. El 29 de març del 2003, Lluís Muntan i els seus fills Elena i Rafel (GES – CMB) junt amb Josep M. Miñarro (SIE – CE Àliga) portaven a terme la primera exploració del pou d'entrada.
Han de passar 11 anys perquè membres del novell Grup d'Estudis Subterranis del Garraf (Sitges) es fixin de nou en la cavitat i, en una visita a principis de l'any 2014, practiquen una desobstrucció en un racó del fons del pou d'entrada i poden accedir a tot el conjunt de noves galeries que es coneixen actualment de l'avenc i que topografien el març del 2014.