Espeleo World

Avenc del Bruc

Històric i important avenc de 117 m. de fondària a Begues


Una boca de gairebé 5 metres de diàmetre dóna pas a un pou de 91 metres verticals que al poc del seu inici s'eixampla cap al NO. A la cota – 23 s'estreny momentàniament, per seguir tot seguit amb unes notables dimensions fins al fons. Aquest constitueix una cambra concrecionada amb una colada molt característica i amb el sòl en pendent vers l'E. fins enllaçar amb un nou pou, que baixa 18 metres fins el punt de màxima fondària de l'avenc. Per la part superior del pou, aquest s'enlaira vora uns seixanta metres en la via denominada Àlex Batllori.
Aquesta via d'escalada s'inicia a la finestra que dóna accés al pou final, la morfologia és semblant a la del pou d'entrada de l'avenc,predominant les formes d'erosió a les parets.
Seguint l'ascensió, a uns +30 metres arribem a un repeu ple de fang, des d'on es veu a l'esquena una espectacular colada blanca.
Per la dreta es veu una petita finestra que duu a una petita sala que només permet estar asseguts, aquí s'inicia una xemeneia que queda tancada 6 metres més amunt.
L'escalada resulta delicada, degut a la crosta de concreció tova i als recobriments de fang que es troben en alguns trams.
Les mides d'amplada d'aquest pou, en alguns punts superen les del diàmetre del pou d'entrada.
Seguint l'ascensió, +20 metres més amunt hi ha un nou repeu, des d'on es veu el sostre del pou. Arribats a la capçalera del pou, hi han dues opcions de continuïtat, la primera s'inicia en la vertical i va a parar a la sala denominada Sara Sánchez, on hi trobem una gran bandera i abundància de formacions excèntriques. Aquesta sala amb una alçada de +9 metres queda tancada.
L'altra derivació surt des de l'esquerra d'on es venia, continuant per un pont de roca impressionant, tot seguit hi ha una gatera exigent en ziga-zaga que ens duu a una sala d'uns 8 metres d'alçada, per la qual, per l'esquerra es continua l'ascensió, cal passar una finestra i seguir pujant, en total uns +20 metres fins arribar a la darrera sala on de nou el sostre es tanca.
La cavitat és un antic engolidor del tàlveg proper, avui dia en fase residual.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Begues
  • Comarca: Baix Llobregat
  • Unitat: Garraf, el
  • Recorregut: 313 metres
  • Desnivell: 117 metres
  • Granunitat: Serralada Litoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2018-03-27 16:00:04

Situació

Sortim del Campgràs i seguim el camí de la Morella. Arribem al coll de l'Infern (al SO del cim) i continuem avall gairebé fins al pla del Bruc.
Des del coll de l'Infern el camí baixa bastant recte, al cap d'uns 400 metres fa un tomb sobtat a l'esquerra i després un a la dreta, enfilant de cara el corral del Bruc.
Seguim un tram més o menys recte, deixem a la dreta les ruïnes d'una barraca fins a una altra corba a la dreta. D'aquest punt, a la nostra esquerra, surt un corriol que va baixant cap a la llera del fondo. Passem l'avenc d'en Pere, que ens queda a la nostra dreta, travessem la llera i prenem un sender que va flanquejant pel vessant dret fins la boca de l'avenc.
La boca queda a uns 7 metres per sobre la llera i just enfront del fondo que baixa del coll de l'Infern. (Itinerari redactat per Lluís Muntan)

Història


El primer descens el va portar a terme N. Font i Sagué el 24 de juliol del 1898, en una expedició plena d'èpica i on, penjat del segon pou, va creure veure el fons de l'avenc ocupat per “un llac d'aigües tranquil·les” on s'hi reflectia la seva imatge.
Van haver de passar 25 anys perquè l'avenc fos l'objectiu d'una nova exploració, l'organitzada per Rafael Amat i Carreras i els seus companys el dia 26 d'octubre del 1923. L'expedició comptava amb tot un desplegament de mitjans tècnics de l'època (filmació per part de “Pathé”, una barca per navegar pel llac que feia esment en Font, pòlisses d'assegurança,…). L'exploració va ser total, assignant-li una fondària de 150 metres, però la decepció també per no trobar ni rastre del llac.
La següent exploració ja va anar a càrrec de membres del Club Muntanyenc Barcelonès a l'abril del 1948, pocs dies abans de la fundació oficial del GES. La topografia que van realitzar va situar la màxima fondària a 125 metres. Diferents aixecaments posteriors van baixar aquesta cota fins al 115 metres.
Un intent de desobstrucció al final va situat la cota final a -117 metres.
L'any 2015, el GEB escala, al pou lateral, la Via Àlex Batllori, arribant fins la cota -10 metres de l'exterior, realitzant una nova topografia de la cavitat.

Topos

topo Avenc del Bructopo Avenc del Bructopo Avenc del Bruc

Media

foto Avenc del Brucfoto Avenc del Brucfoto Avenc del Brucfoto Avenc del Brucfoto Avenc del Brucfoto Avenc del Brucfoto Avenc del Brucfoto Avenc del Brucfoto Avenc del Bruc

Biblio

  1. Amat i Carreras, R. (1924).- “Sota el massís de Garraf. Campanya de l'any 1923”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 35 (351): 109-136. CEC. Barcelona.
  2. Borràs, J. (1973).-Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. I . 155 pp. Barcelona.
  3. Cardona, F. (1990).-Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
  4. Ferrer, V. (2006).-Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.
  5. Font i Sagué, N. (1899).- “Excursió espeleològica a la Baronia d'Aramprunyà”. Butll. Centre Excursionista de Catalunya (IX) 5-7-8.
  6. Valles, Jordi de (2017).-”Baix Llobregat”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):pp 1-468. ECG/FCE.