Pouetó de la Carena dels Piteus

L'amagada boca de forma arrodonida, voltada de vegetació i en forma de petit pou, ens atansa cap a una curta rampa arrossegats. El cantó dret forma un quatre aclaparadorament perfecte, mentre que el costat oposat, de forma més contínua s'uneix amb l'extrem Est del cantó contrari. El sostre davalla lleugerament vers l'extrem Est, el terra però, ho fa sobtadament mitjançant una gran pedra d'origen clarament mecànic que provoca un ressalt vertical, per bé que en ambdós costats de la mateixa pedra s'hi pugui davallar per unes rampes força pronunciades, tot conduïnt-nos a la màxima fondària de la cavitat a – 7 metres. Al costat Sud de la sala, on el quatre s'eixample, podem observar, en els costats de les parets que forma l'angle, l'encaix que ha format el gran bloc que s'ha després del sostre tot deixant un espai entre les parets de la sala i la gran pedra despresa.

Sortint del conegut revolt de la Paella , situat poc abans d'arribar a la font dels Monjos, a la carretera de Monistrol al monestir; cal davallar la carena on revolta la carretera, en primera instància pel seu vessant dret, fins trobar un camí que baixa suaument vers una esplanada roquera, on aquest camí canvia de vessant. El deixarem tot prenen el fil carener, al poc d'avançar una vintena de metres, haurem de parar atenció a un minúscul cau que s'amaga a la nostra esquerra a pocs metres del centre de la carena.

Força coneguda des de fa molts anys. La primera exploració que tenim constància és del GES – CMB l'octubre del 1956.

Badiella, Xavier et al. (1992).- “ La influència dels relleus fluvials epigeus en la gènesi de certes cavitats montserratines” SIS (12): 4-22 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (75): 140-158, Terrassa.

• Revisió coordenades i fotos 'JNC' facilitades per Jordi Navarro, (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).