Esquerdot de Montaner

La cavitat aprofita  unes importants fractures ben definides en superfície. Després d'una antesala espaiosa, discorre una secció més reduïda que davalla i connecta amb una diàclasi interrompuda per grans blocs encastats. Aquesta diàclasi en direcció a l'entrada però a un nivell inferior cal superar uns blocs i arribar fins un ressalt impracticable per sa seva estertor. En direcció contraria, ràpidament trobem els dipòsits clàstics de sota la boca.

El serradell de Montaner és com un morro sortint perpendicularment de la serra principal que limita la vall per la dreta, situant-se pràcticament sobre el poble d'Alinyà. Per arribar-hi agafem la pista que surt del darrer revolt de la carretera abans d'arribar a l'Alzina i la seguim durant uns quatre quilòmetres fins situar-nos al primer coll que és el coll de la Nou on deixarem el vehícle. Aquesta pista continua cap a Fígols. Des del coll penetrarem per Montaner seguint la carena més alta, al cap d'uns vint minuts de marxa enllacem amb el cingle que dóna a la solana i al vessant d'Alinyà, en aquest punt trobarem un important enfonsament, on a la seva banda esquerra tenim la boca principal de la cova de Montaner, s'ha de continuar uns metres més endavant fins arribar a un nou i clar enfonsament de característiques pronunciadament tectòniques, som prop de la segona boca de la cova de Montaner, una esquerda ens indica el pas a seguir.
Les lectures GPS realitzades abans del 2 de maig del 2000 poden presentar alguns marges d'error.

Explorat pel GELL el 1998.

Pérez, Lluís; Gàzquez, Norbert; Gàzquez, Josep Lluís.(2006).-“Alt Urgell. Alinyà – La Vansa”. GRALLERA(6):35-69.GELL. CE Lleida.