Esquerda de les Tarteres

La cavitat es troba desenvolupada sobre una diàclasi principal en orientació N-345 que està interceptada per altres fractures, a diferents angles, de menor importància.
L'accés per qualsevol dels seus extrems permet recórrer el seu interior encara que en algun lloc és millor comptar amb algun ajut artificial.
Tot l'interior de la cavitat està reomplert de blocs. Alguns al terra, d'altres encastats entre les parets i amb un equilibri bastant precari.
En el seu extrem nord s'observa una paret de pedra seca que fa sospitar que en aquest punt l'esquerda era utilitzada per guardar-hi trumfos (que és com anomenen les patates a la zona).
La tendència general mostra un desplaçament de l'actual llavi inferior de la cavitat, tant en el sentit horitzontal com en el vertical, o sigui, en favor del lliscament de la tartera que cau sobre la carretera L-401.
A la part SE de l'esquerda s'observa una morfologia semblant a la que mostren els nivells d'inundació. Només es veuen en la paret del llavi superior i podrien correspondre a etapes d'aigües entollades després de fortes pluges, quan la diàclasi tenia un menor desenvolupament. Actualment tota l’aigua que precipita s'escola en profunditat.
En aquest mateix extrem de la cavitat la diàclasi canvia d'orientació. Durant uns 35 metres segueix N-350, per continuar, 30 metres més, a N-190. Tot aquest tram s'ha de seguir per l'exterior ja que es presenta amb unes amplades d'entre 40 i 70 centímetres, seguint un sistema ortogonal de fractures que també s'intueix dins la gran esquerda però molt en segon pla.
Aquest últim tram de la diàclasi acaba al cingle de la tartera.
El desnivell total de l'esquerdament és de 20 m. (-13; +7).

L'accés es fa a través d'una pista molt malmesa que puja fins al dipòsit d'aigües de Cambrils i que surt del punt quilomètric 19,450 de la carretera L-401. Des del dipòsit s'ha de pujar fins a la carena de la dreta seguint un corriol poc dibuixat pel mig del bosc. Un cop dalt s'ha d'anar a cercar l'inici de l'esquerda en direcció NO.

Coneguda des d'antic pels habitants de Cambrils, alguns ens expliquen que quan eren petits, farà uns 50-60 anys, jugaven a saltar sobre l'esquerda d'un costat a l'altre. Ara es requeriria una actitud molt agosarada per repetir aquesta acció, ja que les dues ribes de l'esquerda s'han allunyat.
Localitzada per Alfred Montserrat (ERE – CEC) el maig de 2018 en el decurs d'una excursió de caire geològic. El 22 de juny de 2019 torna amb d'altres companys de l'ERE – CEC i procedeixen a fer la topografia i d'altres treballs de catalogació.