Cova Nº2 del Stop

La boca de 2,50 metres d'alçada, de seguida queda reduïa a 1,50 metres, mentre que l'amplada mitja és d'uns 2 metres, interromput a la meitat per uns sortints del sostre, que degut a la gran quantitat d'argila que cobreix el terra, arriba a formar una falsa paret, donant l'aparença de que es tracta de dues petites galeries. A dreta i esquerra de la boca principal trobem dues boques més que arriben a comunicar-se amb la principal, però degut a les seves minses dimensions no són practicables.

Està situada al peu del cingle, just a sota del mirador de la Mare de Deu del Far. L'aproximació més fàcil es resseguir el peu del cingle en direcció S, des de la cova del Far.
Coordenades aproximades.

La primera exploració de la que tenim constància, és la realitzada pel Grup d'Amics de l'Espeleologia Científica, de Manlleu, els quals l'exploren i topografien el 26 d'Octubre de 1972, anomenant-la cova nº 2 del Stop, a la mateixa zona exploren altres 3 cavitats, publicant-se un article al respecte aquell mateix any, en un butlletí local de Manlleu.