Cova del Far

La boca de 1,50x1 metre, dóna accés a una única galeria meandriforme de direcció general NO, un cop superat tot el tram de meandre i fem peu a la base de la galeria, aquesta gira cap el NE, per tornar a girar cap el NO 12 metres més endavant, a partir d'aquest punt trobem acumulacions de fang, i en algunes èpoques de l'any aquest tram final de la cova apareix inundat.

Circulant per la carretera C-153 un cop arribats al coll de Condreu, ens desviarem en direcció al santuari de la Mare de Deu del Far, en arribar a l'ermita de Santa Anna, enlloc de baixar pel grau de Santa Anna, situat just al darrera de l'ermita, seguirem carretera endavant durant 125 metres, on a l'esquerra trobarem un camí marcat com PR, baixarem per aquest grau fins al final, on el camí segueix en direcció S en suau baixada fins arribar a un punt del camí en que aquest fa una petita ziga-zaga i a l'esquerra hi ha una roca, tot just passar aquest punt, de la dreta del camí surt un corriol que en algun punt es fa perdedor degut a la vegetació, però que ens portarà fins la cova, situada aquesta a peu de cingle i pràcticament sota mateix de les antenes que hi ha a la part superior del cingle.

La primera exploració de la que tenim constància, és la realitzada pel Grup d'Amics de l'Espeleologia Científica, de Manlleu, els quals l'exploren i topografien el 26 d'Octubre de 1972, anomenant-la cova nº 1 del Stop, a la mateixa zona exploren altres 3 cavitats, publicant-se un article al respecte aquell mateix any, en un butlletí local de Manlleu.
El 1976 es explorada i topografiada de nou pel Grup Espeleològic de Mollet, els quals passen a denominar-la amb el que creiem més adequat nom de cova del Far.

1. Borràs, J;Miñarro, JM; Talavera, F.(1982).-”el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès oriental i el Maresme.” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):136-138. Ed Políglota. Barcelona.
2. GAEC.(1972).-”Estudio Espeleológico del “Cingle del Far”. Recerca (18):399-407. Grup d'Amics de l'Espeleologia Científica. Manlleu.