Cova Egara

La boca es presenta com una alta i estreta diàclasi, custodiada a banda i banda per dos troncs d'un gros arbust que sembla com si es volgués apoderar de la cavitat. Al poc d'entrar s'ha de passar per un tram estret i arrossegat que, un cop superat, dóna a una saleta on l'alçada augmenta considerablement i arriba als 7,50 metres. Al final de la cova torna a haver una saleta on el procés litogènic és molt intens.
La llargada total de la galeria és de 12,40 metres.

Entre el Pla de Ginebrons i el Serrat Roig, al capdamunt d'una canaleta en fort pendent que dóna a un monòlit, a la cinglera que domina la Canal del Bosc.
Coordenades sense gens ni mica de fiabilitat que únicament poden donar una idea de la zona on es troba la cova. Aquesta és una de les coves “secretes” de Sant Llorenç del Munt i que alguns dels pocs que la coneixen no volen desvetllar la situació exacta i els que van fer la primera i única ressenya fa quaranta anys possiblement tampoc se'n recordarien del lloc exacte.

Descoberta pel senyor Domènec Bellot i explorada el dia 29 de setembre del 1957, tal i com es pot llegir en una inscripció que hi ha (o hi havia l'any 1973) a l'entrada de la cova. Membres de la SIS del CET la van visitar i topografiar a primers de març de l'any 1973. No cal dir que és una cova que ha tingut escassíssimes visites.

1. GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

2. Vives, S. (1973).- “La Cova Egara”. Butlletí del Centre Excursionista de Terrassa (149): 210-211. Terrassa.