Cova dels Gours

La boca és de petites dimensions (una mica més d'1 metre per 1 metre). Té forma triangular i no s'observa cap diàclasi a la paret del cingle: és un conducte excavat a pressió. Si l'entrada ja és petita, més ho és la resta de la cova, que s'estreny al cap d'uns 4 metres on començarem a trobar uns gours secs (que donen nom a la cavitat), fins a un pas força estret, quasi obstruït per unes formacions estalagmítiques. Després la galeria es torna a eixamplar fins a 0,5 metres d'alçada per una mica més d'amplada. Encara hi ha gran quantitat de piques. La gatera continua en la mateixa direcció i amb les dimensions molt semblants, encara que guanya alçada i té un pas una mica més estret, fins arribar als 22 metres de recorregut on hi ha un brusc gir cap a l'esquerra. El meandre és quasi perpendicular a la gatera d'on venim i fa pujada; davant nostre s'observa una petita galeria inaccessible. El meandre torna a girar, ara a la dreta, i fa baixada. Des d'aquí s'observa una galeria en la mateixa direcció que la primera però més alta i de forma diferent: ens trobem que el terra de la galeria queda a dos nivells. La meitat esquerra queda enfonsada i desemboca en un foradet impenetrable. Seguint-la per la banda dreta, que és una mica ascendent i molt estreta durant més d'1 metre. Cal arrossegar-se de costat per poder passar. A destacar la gran quantitat de formes anemolítiques d'aquesta zona i de la cova en general. La galeria s'eixampla i per fi poder tornar a anar a quatre grapes. Altra vegada trobem una zona de gours secs. Tornem a ascendir una mica i trobem una altra bifurcació falsa. Aquesta zona comença a ser humida i enfangada contrastant amb la resta de la cova. La cova se'ns acaba als pocs metres degut a la galeria perpendicular que la talla i que tant a dreta com a esquerra s'estreny massa per poder continuar.

S'hi arriba des de la Cort Fosca travessant l'Hospital de Sang a través de bardisses tot resseguint el cingle que mira a ponent i a la mateixa alçada de l'esmentat Hospital. Poc abans que la cinglera giri cap a l'E, trobem la boca de la cova (pel camí es veu una altra boca de cova que cal deixar de banda ja que es tracta d'un forat ridícul que no segueix).

Descoberta i explorada per membres de la SIS del CE Terrassa que fan l'estudi i topografia el setembre del 1987.

1. Badiella, X.; Casas, J.; Felip, L.; (1988).- “Les cavitats del Pujol de Matarrodona” SIS (11): 96-108 /Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (53): 212- 224. CE Terrassa.

• Fotografies extretes del blog: trailsantllorenc (de Lluís R. Hernández, de Matadepera)