Cort Fosca de Matarrodona

L'entrada és dividida en dos per una paret artificial construïda com a refugi, aprofitant un parell de blocs que interrompen la uniformitat de la galeria d'entrada. Passat el pòrtic de la boca, podrem seguir per una galeria d'uns 20 metres de llarg. L'amplada inicial és de 3,5 metres que a mig recorregut s'estreny fins a 1 metre per tornar-se a eixamplar més endavant. L'alçada és més regular, car quasi sempre és de 2 metres. Al sostre hom hi pot observar la diàclasi generatriu molt ben marcada fins i tot a la intersecció de la segona galeria que trobem a la dreta. Tot i que el conducte d'entrada segueix uns metres més, aquests són escassos i cal arrossegar-se, ja que hi trobem una crosta estalagmítica recolzada sobre un munt de sediments.
Seguint per la galeria que ens apareix a la dreta, podrem avançar els primers metres amb les mateixes condicions que la galeria d'entrada fins arribar a la Font Fosca, pica artificial que aprofita uns degotalls d'estalactites encara un xic actives. A partir d'aquí, cal superar un petit ressalt ascendent. La galeria té uns 15 metres de recorregut, el terra és cobert de crosta estalagmítica que en alguns punts forma algun conjunt sobresortint d'estalagmites; l'amplada és d'un parell de metres, mentre que l'alçada ve condicionada per la secció de la galeria en forma de “T” al revés: ampla de terra, alta al mig però formant un conducte estret, mentre que la resta és de sostre baix. Trobem un petit conducte a l'esquerra que deixem de moment, mentre seguim arrossegats els pocs metres que resten de la segona galeria, que acaba amb dos petits foradets impracticables. Agafant el conducte de l'esquerra que hem deixat enrere, caldrà superar el primer pas estret per trobar-nos amb una galeria ampla, però baix aper un costat i un xic alta per l'altre, mig partida per un conjunt de formacions estalagmítiques. Superats els primers metres de galeria, aquesta pren unes dimensions més còmodes, hom es pot redreçar tot i que no ens podem posar del tot drets. La galeria segueix uns 10 metres fins a creuar-se amb un quart conducte.
A la confluència d'aquestes galeries ens podem posar drets. Cap a la dreta continua un curt conducte que s'acaba fent-se baix obturat per acumulació de formacions estalagmítiques. Mentre que a l'esquerra hom pot avançar per una galeria forca concrecionada; una columna divideix el conducte en dos passos espelleringadors; superats aquests, una bonica columna estalagmítica, curiosament contornejant, dibuixa el recorregut d'una arrel d'arbre. La galeria per on avancem acotats ens porta a la galeria final de la cova, on observem dues crostes de formacions estalagmítiques. L'una és el terra per on avancem, que en alguns punts es buida i forma alguna galerieta inferior; l'altra crosta la trobem cap al final de la galeria, després de deixar enrere una gran massa de formacions calcàries que dificulten un xic el pas. Aquesta descansa sobre sediments, provocant que la cova s'acabi als pocs metres de dificultós avenç.

Al turó del Pujol de Matarrodona.
Per arribar-hi cal sortir de de l'Alzina del Salari (km. 11,200 de la carretera de Terrassa a Mura), passar pels Graons de Mura fins arribar al Coll de Boix. Des d'aquí i cap a ponent neix un camí cap a ponent que es dirigeix cap a Puigdoure i Matarrodona; just a l'inici trobem a l'esquerra un segon camí que tot revoltant la capçalera del Sot de Matarrodona ens porta fins el Pujol. A l'esquerra apareix el camí que ve del Coll de Tanca i fons de la Pola (un altre itinerari alternatiu). Ja per sobre el nivell dels cingles, el camí revolta cap al S fins el vessant contrari. És en aquest costat del pujol on caldrà anar amb compte i buscar prop del cingle una amagada canal de direcció E – O paral·lela a aquest, que davalla fins a trobar a la nostra dreta l'entrada de la Cort Fosca.

Coneguda des de temps immemorials i aprofitada com a refugi. Malgrat ser prou coneguda per excursionistes i espeleòlegs, no és fins el 1978 que es porta a terme la primera topografia per part de membres del Grup Espeleològic de la Penya Excursionista Guimerà de Barcelona, aquesta però ha restat inèdita fins l'actualitat en que ens ha estat facilitada pel company Alex Martin Alcalde. Aprofitem per revisar la fitxa a data 2-9-2016, incloent-hi la topografia realitzada el 1980 per membres sabadellencs de l'Espeleo Club de Gràcia, els quals publicaren la primera fitxa coneguda de la cavitat el 1981. Entre 1987 i 1988 membres de la SIS del Centre Excursionista de Terrassa, realitzen un treball complet de totes les cavitats del Pujol de Matarrodona.

1. Badiella, X.; Casas, J.; Felip, L.; (1988).- “Les cavitats del Pujol de Matarrodona” SIS (11): 96-108 /Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (53): 212- 224. CE Terrassa.

2. Valles, J. de et al. (1981).- “Recull de cavitats catalanes” Exploracions (5): 91- 102. EC de Gràcia. Barcelona.

• Coordenades i fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).
• Topografia inèdita facilitada per Alex Martin Alcalde.