Cova del Moro
Cova de 31 m. de recorregut a Aiguafreda
Al
fons d'un clot d'uns 3 metres de diàmetre i uns 2 metres de desnivell s'obre la boca de la cavitat en forma
de conducte subvertical, facilment superable, i de 4 metres de desnivell. A partir d'aquí, una rampa en lleuger
pendent ens situa en el punt de màxim desnivell de la cavitat i al bell mig
d'una galeria de 18 metres de llarg, àmplia i d'uns 2 metres d'alçada. De sobte baixa el sostre, la galeria gira
lleugerament cap a l'esquerra i es troba un laminador d'uns 3 metres d'amplada i de poc més de 3 metres de llarg, on acaba la cavitat per una obstrucció de
blocs. Aquest punt final gairebé coincideix amb un altre clot que trobem a
l'exterior poc abans d'arribar a la boca de la cova.
La morfologia dominant és de tipus graviclàstic i la major part de la galeria principal es troba recoberta per una gruixuda capa argilosa, damunt la qual s'ha excavat un meandre d'uns pocs centímetres de profunditat, fruit de la circulació temporal d'aigua en èpoques de grans plujes.
La morfologia dominant és de tipus graviclàstic i la major part de la galeria principal es troba recoberta per una gruixuda capa argilosa, damunt la qual s'ha excavat un meandre d'uns pocs centímetres de profunditat, fruit de la circulació temporal d'aigua en èpoques de grans plujes.
- Tipo: Cova
- Municipi: Aiguafreda
- Comarca: Vallès Oriental
- Unitat: Montseny, el
- Recorregut: 31 metres
- Desnivell: 8 metres
- Granunitat: Serralada Prelitoral
- Litologia: Calcàries
- Bio: Arachnida
/ Araneae / Leptonetidae
- Leptoneta infuscata (Simon, 1872)
- Nesticus cellulanus (Clerck, 1757)
- Meta bourneti (Simon, 1922)
- Metellina merianae (Scopoli, 1763)
- Astrobunus grallator (Simon, 1879)
- Belisarius xambeui (Simon, 1879)
- Laemostenus (Pristonychus) terricola (Herbst, 1783)
- Cryptophagus saginatus (Sturm, 1845)
- Parvospeonomus cruillensi (Comas, 2021)
- Limonia nubeculosa (Meigen, 1804)
- Exechiopsis sp.
- Tarnania sp.
- Micropterna sequax (McLachlan, 1875)
- Última revisió: 2022-05-13 04:13:20
Situació
Carregant mapa...
Des d'Aiguafreda cal anar a cercar el carrer de
Cruïlles i arribar-nos fins el cementiri. A partir d'aquí la pista es va
enfilant, passa pel costat d'una pedrera i arriba fins la tanca d'accés a la
casa-castell de Cruïlles (recentment restaurada). A la dreta, la pista continua
(disc de circulació prohibida a vehicles), cal seguir-la i després d'un parell
de corbes i d'una altra de tipus “revolt de paella”, s'ha de continuar fins a
un punt que la pista descriu una corba a l'esquerra i una altra a la dreta
unides per un tram recte (a la foto aèria es veu clarament que la pista forma
una gran “C”). Pocs metres després de la corba superior surt un petit corriol a
l'esquerra que en uns 40
metres ens porta a la boca de la
cavitat.
Història
Cavitat
coneguda per la gent de la contrada des de fa molt de temps, encara que la
primera referència espeleològica l'aporten els membres del Grup Geogràfic de Gràcia
que l'exploren el 26 de gener del 1975, anomenant-la cova de Cruïlles. Cal dir
que a Aiguafreda sempre l'han coneguda com a cova del Moro i així apareix als
mapes de l'ICC.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Grup
Geogràfic de Gràcia (1976).- “Nota sobre tres cavidades en Aiguafreda
(Barcelona)” Cavernas (19-20): 33-49.
GE Badalona.
Copyright © Espeleoworld 2023.