Cova de Can Salomó

Al peu del petit cingle on es troben es presenten 10 boques al llarg dels 25 metres que ocupa la cavitat. Les 5 primeres són minúscules concavitats d'escassos decímetres i que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars.
Es tracta d'una antiga surgència múltiple, totalment fossilitzada i excavada en els gresos calcaris de l'eocè. La part superior de la balma que fa de pòrtic està formada per conglomerats també eocènics.

Al SO de la masia del Salomó (Salamó segons l'ICC).
Arribem a Granera des de Castellterçol per la carretera BV – 1245. Pocs metres abans del cementiri surt a l'esquerra una pista que passa per una sèrie de xalets i continua fins el mas de la Riera. Des d'aquí cal seguir la pista principal que segueix vora la riera i arriba fins el camp d'en Bonell, on hi han un indicadors d'itineraris. La pista que surt a l'esquerra s'enfila mitjançant quatre ziga-zagues i arriba a una carena on ja és visible una torre de telecomunicacions i a la que ens anirem acostant. Uns 50 metres abans de l'encreuament que va a can Salomó, surt a l'esquerra un camí que baixa cap a la riera i al cap d'uns 150 metres fa un gir molt tancat a la dreta. En aquest punt hi ha una esplanadeta i un corriol que en pocs metres ens situa al peu del petit cingle on es troba la cavitat.

La referència espeleològica més antiga que tenim d'aquesta cavitat són les exploracions portades a terme pel GES – CMB els anys 1964 i 1965.
Sembla que algunes actuacions arqueològiques han aportat materials del neolític superior.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.