Cova Berta

La cavitat excavada en les calcàries grises del Cambrià, presenta un pou d’entrada d’uns 9 metres, que constitueix l’espai més gran del fenomen, en la seva base seguint la mateixa fractura generatriu a ambdós extrems es desenvolupen unes petites galeries que resten penjades a prop de 3 metres del terra, evidenciant que s’ha buidat el terra que les donava continuïtat. El sector SO resta obturat per sediments fins i blocs als pocs metres. Pel contrari, la prolongació NE es resol per ressalts i conductes de petita talla que permeten diversos itineraris superposats, és en aquest sector on es desenvolupa un bonic procés litogènic amb diverses coloracions des del blanc més pur fins les diverses tonalitats ocres característiques de la biodegradació de matèria orgànica dels àcids húmics.
De moment no es disposa de cap topografia, per la qual cosa tant la fondària com el recorregut han de considerar-se aproximats.

Poc abans d'entrar a la població de Begur, venint de Palafrugell per la carretera GIP-6531, hi ha un desviament a la dreta (carrer platja d'Aiguablava) que puja a la urbanització que es troba per sota el Puig de Son Ric. Als 250 metres trobem una cruïlla, a la dreta és un carrer sense sortida, a l'esquerra el carrer de Son Ric i el del mig és el carrer Pere Serrabella, seguint aquest uns pocs metres trobem la cavitat, a la dreta i en plena cuneta, per sota de la primera casa de la urbanització.

Aquesta cavitat va ser descoberta els anys 1960's durant la construcció d'una carretera que dóna accés al Puig de Son Ric al municipi de Begur (Baix Empordà).
A principis dels anys 1980's, membres de l'Equip d'Espeleologia de Palafrugell (EEP), la van visitar per primer cop i topografiar, encara que no es va arribar a publicar i actualment el croquis topogràfic que es va fer s'ha perdut.
La cavitat se la va anomenar COVA BERTA, donat que hi havia una casa amb aquest nom que hi abocava part de les aigües residual.
L'EEP al llarg del temps va anar donant a conèixer la cavitat a alguns espeleòlegs que passaven pel club, entre ells va estar l'Angel Cobo que participà en un curset d'iniciació. Aquest, anys més tard i ja pertanyent al Club Excursionista Els Perduts de Begur va cercar la cavitat que havia explorat anys enrere amb els companys de Palafrugell, localitzant una esquerda a peu de carretera prop del Puig de Son Ric que estava sent utilitzada com a clavegueram d'una edificació de la propera urbanització. Fetes les oportunes gestions amb les administracions adients aconsegueixen reconduir la conducció alliberant la cavitat de la funció d'abocador.
Juntament amb els seus companys condicionen l'accés a la cavitat i la protegeixen amb una tanca i cadenat. Tot seguit emprenen una tasca de desobstrucció i buidat de sediments d'aquesta petita cavitat. Finalment acaben anomenant-la COVA de L'ANGEL.
Temps més tard, el 19 de setembre del 2013, acompanyen a visitar la cavitat a membres del col·lectiu Espeleodijous, els quals la donen a conèixer des del blog Espeleobloc.