Bufador Nº7 de Beví

L'entrada de reduïdes dimensions, dóna pas a una petita galeria que ens situa en una sala de 9x4 metres plena de blocs. A l'extrem E, prop del sostre, hi ha una finestra que comunica amb l'exterior. La fondària màxima és de 3,80 metres

Des de la carretera C17 en direcció a Puigcerdà entrarem al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar per sobre el pont del riu Ter i al final del pont, enfilar a l'esquerra per la carretera BV5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica "a Ripoll per Llaés". Hem d'agafar aquesta estreta pista cimentada que està en prou bon estat per poder-la fer amb un turisme. Cal que aneu alerta ja que els revolts són molt tancats i constantment trobem pujades i baixades pronunciades. Després de recórrer 3,5 kms. arribarem al coll de Beví, abans d'arribar al coll trobarem una pista a l'esquerra, cal seguir-la deixant a l'esquerra les desviacions del Beví Gros i més endavant la del Beví Xic, més endavant la pista gira cap el N, en aquest tram trobarem indicadors que ens duran cap a l'entrada de la gran escletxa on es troben els bufadors.
Es troba situada al començament del braç lateral N, a pocs metres de la boca 1 del Bufador nº 8 de Beví.
Coordenades aproximades.

Les primeres cites de visites a alguna de les cavitats situades a l'interior d'aquesta gran esquerda corresponen al Dr. Francesc Español, realitzades el 1934 amb finalitats biospeleològiques.
L'any 1965 el Grup Espeleològic Terra i Mar (GETIM) de Sabadell explora l'avenc dels Tigres; l'avenc del TIM, l'avenc Besora i l'avenc del Vent.
Posteriorment l'ERE del CEC entre els anys 1977 i 1980 realitza un minuciós inventari de les cavitats situades en aquesta esquerda que es publicarien en la revista Espeleòleg nº 34-35.
Durant el 1979 el Centre Espeleològic Cervelló, realitza l'exploració de diverses cavitats d'aquesta esquerda, amb la finalitat de que es publiquin en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs-Miñarro-Talavera), això comportà donar-hi una nova denominació a algunes cavitats.
L'equip d'EspeleoÍndex hem cregut més adient utilitzar la denominació de les cavitats realitzada pels membres de l'ERE-CEC, ja que es tracta d'un treball de conjunt més complet. Aquesta mateixa línia pel que fa a la denominació, ha estat utilitzada per Jordi de Valles en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (4).