Balma dels Llims
Coneguda i espectacular balma al costat de Rupit amb una petita cova entre blocs
Gran
balma de 80 m d'amplada, si bé la part espectacular es limita a la
meitat meridional. La fondària màxima assoleix els 12 m i l'alçada
arriba als 11 m. Curiosament, just damunt d'ella es troba el barri de
Rupit per on passa la carretera que mena a Sant Joan de Fàbregues.
Per la seva situació al costat mateix de la riera de Rupit, la balma es pot veure afectada per les riuades en temps de pluges excepcionals. Al seu extrem meridional observem una gran acumulació de blocs, alguns de bona mida, lloc on també s'obre l'entrada a la Cova de la Vella dels Llims. La cova és baixa de sostre i està plena de deixalles, suposem que arrossegades en les rierades. De la saleta inicial neix una galeria estreta i el tram terminal que es mostrava a la topografia de 1981 probablement ja estigui curullat.
La resta de la balma és molt acollidora, amb un terra relativament pla.
Per la seva situació al costat mateix de la riera de Rupit, la balma es pot veure afectada per les riuades en temps de pluges excepcionals. Al seu extrem meridional observem una gran acumulació de blocs, alguns de bona mida, lloc on també s'obre l'entrada a la Cova de la Vella dels Llims. La cova és baixa de sostre i està plena de deixalles, suposem que arrossegades en les rierades. De la saleta inicial neix una galeria estreta i el tram terminal que es mostrava a la topografia de 1981 probablement ja estigui curullat.
La resta de la balma és molt acollidora, amb un terra relativament pla.
- Tipo: Cova
- Municipi: Rupit i Pruit
- Comarca: Osona
- Unitat: Cabrerès, el
- Recorregut: 12 metres
- Desnivell: 3 metres
- Granunitat: Serralada Transversal
- Litologia: Gresos
- Bio:
- Última revisió: 2022-10-25 16:36:10
Situació
Carregant mapa...
Al
marge dret de la riera de Rupit, just quan aquesta creua el nucli
urbà del poble. A un centenar de metres aigües avall del pont
penjant de Rupit.
A l'inici del pont penjant hi ha unes escales que ens permeten accedir a la llera de la riera. Només ens caldrà seguir el corriol que transcorre per la riba dreta i ben aviat veurem la balma, força espectacular. La Cova de la Vella dels Llims es troba a l'extrem meridional de la balma, dintre d'ella, per damunt del caos de blocs que hi ha.
A l'inici del pont penjant hi ha unes escales que ens permeten accedir a la llera de la riera. Només ens caldrà seguir el corriol que transcorre per la riba dreta i ben aviat veurem la balma, força espectacular. La Cova de la Vella dels Llims es troba a l'extrem meridional de la balma, dintre d'ella, per damunt del caos de blocs que hi ha.
Història
La
balma ha estat aprofitada per la gent del poble des de temps
immemorials. De fet, hi podem veure unes piques excavades directament
a la roca que varen ser utilitzades en èpoques passades per al
rentat del cànem i possiblement per al rentat de la llana per part
dels paraires. Hi ha també una pica rodona alimentada per un petit
cabal d'aigua que neix de la roca al seu costat.
En
temps més recents, la balma ha estat utilitzada a manera d'àrea
d'esbarjo, trobant-hi una tauleta i unes barbacoes.
Pel que fa a la Cova de la Vella dels Llims, es va topografiar l'any 1981 per membres del Grup Espeleològic de Mollet durant els treballs que van portar a terme durant uns anys a la zona del Cabrerès. La gran balma la van obviar i la cova es va publicar als catàlegs espeleològics (1982 i 2010). Sembla que els metres finals de la cova actualment ja no són practicables.
Pel que fa a la Cova de la Vella dels Llims, es va topografiar l'any 1981 per membres del Grup Espeleològic de Mollet durant els treballs que van portar a terme durant uns anys a la zona del Cabrerès. La gran balma la van obviar i la cova es va publicar als catàlegs espeleològics (1982 i 2010). Sembla que els metres finals de la cova actualment ja no són practicables.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
- Borràs,J.; Miñarro, JM.;Talavera, F.(1982).-”el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):1-292. Ed. Políglota. Barcelona.
- Valles, Jordi de (2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (4):1-397. EC Gràcia – FCE.
- Actualització de dades, topografia (2021) i fotografies extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 14-2-2022. Dades: Ferran Cardona (ECMB), Josep Cuenca i Xavier Samarra (GEB).
Copyright © Espeleoworld 2023.