Skip to main content
Balma dels Llims

Balma dels Llims

Balma espectacular vora la riera de Rupit, amb la Cova de la Vella dels Llims al seu extrem meridional, entre blocs.

Rupit i Pruit • Osona 12m 3m

Balma espectacular vora la riera de Rupit, amb la Cova de la Vella dels Llims al seu extrem meridional, entre blocs.

Característiques

Situació

Al marge dret de la riera de Rupit, just quan aquesta creua el nucli urbà del poble, a un centenar de metres aigües avall del pont penjant de Rupit. A l'inici del pont penjant hi ha unes escales que permeten accedir a la llera de la riera; cal seguir el corriol que transcorre per la riba dreta i ben aviat es veu la balma. La Cova de la Vella dels Llims es troba a l'extrem meridional de la balma, dintre d'ella, per damunt del caos de blocs que hi ha.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Balma dels Llims

    Altitud: 825 m

    42.024200, 2.464199
    UTM 31T (ETRS89) 455643 4652602
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Balma dels Llims - Foto, Rupit i Pruit, OsonaVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 5

Descripció

Morfologia

Gran balma de 80 m d'amplada, si bé la part espectacular es limita a la meitat meridional. La fondària màxima assoleix els 12 m i l'alçada arriba als 11 m. Curiosament, just damunt d'ella es troba el barri de Rupit, per on passa la carretera que mena a Sant Joan de Fàbregues. Al seu extrem meridional s'observa una gran acumulació de blocs, alguns de bona mida, lloc on també s'obre l'entrada a la Cova de la Vella dels Llims. La cova és baixa de sostre. De la saleta inicial neix una galeria estreta i el tram terminal que es mostrava a la topografia de 1981 probablement ja estigui curullat. La resta de la balma és molt acollidora, amb un terra relativament pla.

Hidrologia

Per la seva situació al costat mateix de la riera de Rupit, la balma es pot veure afectada per les riuades en temps de pluges excepcionals. Hi ha una pica rodona alimentada per un petit cabal d'aigua que neix de la roca al seu costat.

Progressió

A l'inici del pont penjant hi ha unes escales que permeten accedir a la llera de la riera. Només cal seguir el corriol que transcorre per la riba dreta i ben aviat es veu la balma. La Cova de la Vella dels Llims es troba a l'extrem meridional de la balma, dintre d'ella, per damunt del caos de blocs que hi ha. La cova és baixa de sostre i està plena de deixalles, suposem que arrossegades en les rierades. De la saleta inicial neix una galeria estreta i el tram terminal que es mostrava a la topografia de 1981 probablement ja estigui curullat.

Altres detalls

En temps més recents, la balma ha estat utilitzada a manera d'àrea d'esbarjo, trobant-hi una tauleta i unes barbacoes.

Història

La balma ha estat aprofitada per la gent del poble des de temps immemorials. De fet, hi podem veure unes piques excavades directament a la roca que varen ser utilitzades en èpoques passades per al rentat del cànem i possiblement per al rentat de la llana per part dels paraires. Pel que fa a la Cova de la Vella dels Llims, es va topografiar l'any 1981 per membres del Grup Espeleològic de Mollet durant els treballs que van portar a terme durant uns anys a la zona del Cabrerès. La gran balma la van obviar i la cova es va publicar als catàlegs espeleològics (1982 i 2010). Sembla que els metres finals de la cova actualment ja no són practicables.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Borràs,J.; Miñarro, JM.;Talavera, F.(1982).-”el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):1-292. Ed. Políglota. Barcelona.
  2. Valles, Jordi de (2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (4):1-397. EC Gràcia – FCE.
  • Actualització de dades, topografia (2021) i fotografies extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 14-2-2022. Dades: Ferran Cardona (ECMB), Josep Cuenca i Xavier Samarra (GEB).

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/