Avencs de la Desfeta

Avenc II de la Desfeta: Per un pou molt estret d'uns 3 metres de fondària s'accedeix a una planta de 3 metres de longitud i aquí, un pas de reduïdes dimensions permet enllaçar amb una altra diàclasi, ortogonal a la d'entrada, amb la planta en rampa i ocupada per materials clàstics fins arribar a l'extrem on s'assoleix el punt de màxima fondària. El fons del pouet d'entrada es troba ple de deixalles.
Avenc I de la Desfeta: Tapada la boca per un gran bloc difícil de moure. Segons dades antigues, només té uns 4 metres de profunditat.

Des de la Clota (Begues) cal seguir el camí que va cap a les Agulles i quan s'arriba al coll de la Clota, a l'esquerra, prendre el camí que, pel vessant S del turó de la Desfeta arriba al castell d'Eramprunyà. Poc abans de travessar el segon torrent tributari del Fondo del Celler, pràcticament al camí, es troba l'Avenc I de la Desfeta, amb la boca tapada per un gran bloc difícil de moure. Seguint el camí i un cop passat el torrent esmentat cal seguir 30 metres més i també, al mateix camí, es troba la boca de l'Avenc II de la Desfeta, també tapada per pedres, però aquestes de fàcil treure i tornar a posar.Pel lloc on és troben les cavitats hi passa el GR-92.

La primera exploració de les dues cavitats, sembla que després de sengles desobstruccions, tingué lloc cap a la primavera de l'any 1957 per membres de la SES – CE Puigmal (Barcelona). Encara que apareixien als mapes de l'Editorial Alpina, no es va tenir notícia concreta d'elles fins l'any 1973 que membres del GEFOMA van fer els treballs de topografia per al catàleg del Garraf (Joan Borràs).

1. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III . 207 pp. Barcelona.

• Coordenades i fotografies facilitades per membres de l'ERE – CEC (desembre 2016)