Pou de les Agulles

Pou circular de 2,5 metres de diàmetre i 6 metres de fondària amb el fons ocupat, segons la temporada, per un dipòsit d'aigua. Antic fenomen càrstic totalment transformat per la mà de l'home amb la intenció de retenir les aigües de petites infiltracions. No cal dir que la morfologia primitiva es troba totalment emmascarada per les obres realitzades.

Al costat de l'antic camí que pujava a les Agulles des de la Clota. El GR 92 hi passa molt a la vora també. Està a uns 200 metres al N del cim de les Agulles. Cal agafar per tenir bons elements de referencia la pista que puja de la creu de terme de la Clota fins les Agulles. Després d'uns quants revolts la pista s'adreça per agafar una marcada direcció SO, a la nostra esquerra trobarem un altre camí no tan marcat com el que ens ha dut fins aquí cal agafar-lo, ara caminarem cap a l'E. Recorreguts uns 120 metres trobarem una altra cruïlla, cal agafar el camí que ens surt per la dreta i que farà que tornem a caminar en direcció SO, ho farem no més d'una cinquantena de metres, a meitat de recorregut deixarem a l'esquerra el GR, i seguint recte el camí trobarem a l'esquerra d'aquest una zona d'uns quatre metres quadrats plena de formigó que tapa el Pou de les Agulles.

Conegut d'antic per la gent de la zona. La primera referència, com a fenomen espeleològic, la dóna N. Font i Sagué l'any 1897.
A principis del 2020 en Jaume Tornamorell de Begues ens va informar que el Pou de les Agulles havia estat tapat recentment amb formigó.

1. Borràs, J. (1974).-Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III 207 pp. Barcelona.
2. Montoriol, J. (1964).- “Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del Polje de Begues (Macizo de Garraf, Barcelona)” Speleon Tomo XV (1-4): 3-38. Universidad de Oviedo.

• Coordenades dades i fotografia facilitades per Jaume Tornamorell (Centre Excursionista de Begues, abans Begues Espeleo Club).
• Correccions en la situació facilitades per Lluís Muntan (novembre 2016)