Avenc dels Nerets

Es tracta d'una esquerda que forma una única galeria de 22 metres de longitud, amb tres obertures al sostre que la comuniquen amb l'exterior, essent practicable tan sols la boca central (4 x 1 m.) dividida en dos per un un bloc encastat. Baixats els 4 metres de vertical s'arriba al punt mig de la galeria, vers el NO, després d'un petit ressalt, s'eixampla per desembocar al barranc per una àmplia portalada. En sentit contrari la galeria es va fent estreta i a 3 metres del final es troba un pou lateral de 6 metres.

En el km. 58,900 C-1412b /C.74 (Isona a Tremp) s'ha de prendre un desviament a la dreta senyalitzat 'Central FECSA – Nerets'. Als pocs metres d'entrar i abans de creuar el canal de Gavet, cal desviar-se a l'esquerra per seguir per la pista que porta a les Ínsules, creuar dos ponts i deixar a l'esquerra la pista que seguíem cap a les Ínsules i continuar a la dreta fins al final, on trobarem una construcció moderna voltada per camps. Caldrà resseguir-los en direcció NE fins al cap del camp on un corriol ens porta a un rierol que cal seguir per l'esquerra fins a superar uns blocs, inici de la plataforma on es troba el conjunt d'esquerdes dels Nerets.
Des d'aquí ja es pot veure un gran bloc cúbic al peu del qual hi ha les boques de l'avenc.

Durant el mes d'octubre del 1968, membres de la SIE – CEA exploren tota una sèrie d'esquerdes situades vora la comporta de l'embassament de Talarn, anomenant-les Cova-avenc de la Comporta nº 1, 2 i 3. Molt a la vora d'aquestes també esmenten una sèrie d'avencs (Avenc Estret, Avenc molt Estret, Avenc de l'Escletxa i Avenc del Puny), estimant que tenen una fondària d'uns 10 metres. De ben segur que un d'aquests ha de ser el que ara es cataloga com Avenc dels Nerets. Aquestes exploracions només surten recollides en una relació d'activitats de la SIE de l'any 1968 (EspeleoSie nº 6) i mai més se'n va saber res d'elles.
Cap a l'any 1979, membres del GES – CMB, durant els treballs de recerca per al Catàleg Espeleològic de Catalunya, retroben les cavitats, les topografien i decideixen anomenar-les amb el topònim de la zona, els Nerets.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1979).- “el Pallars Jussà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3): 1-211. Ed. Políglota. Barcelona.

• Coordenades, actualització de dades i fotografia facilitades per Martí Romero i Toni Inglès (ERE – CEC)