Avenc del Puig Escampador

La boca, de 0,6 per 1,2 metres, dóna pas a un pouet d'uns 5 metres i a la seva base enllaça amb una galeria en rampa i que en el tram final presenta el sostre elevat uns 9 metres respecte a la base. Tot el tram inferior de la cavitat està ocupat per un important procés clàstic.

Poc abans d'arribar a Olesa de Bonesvalls per la carretera de Begues hi ha, a l'esquerra, una pista (tancada amb cadena) que arriba al Puig de la Mola. Un cop ha remuntat les primeres pujades segueix en pla per l'anomenat Pla de les Basses i segueix fins a passar pel Puig de l'Escampador, que més que un puig és un pla un xic més elevat i que en mapes antics apareix ressenyat com Puig de la Bomba. A l'alçada d'aquest, a l'esquerra de la pista i a escassament un metre d'ella es troba la boca de l'avenc, normalment tapada amb branques.

Faura en el seu Recull (1909) fa esment d'un avenc amb aquest nom però no dóna cap dada. El març del 1957, Lluís Muntan amb les indicacions de gent d'Olesa, localitza un avenc que bateja com Avenc del Puig Escampador, però a l'anar ell sol no baixa.
Al cap d'un any o dos, membres de la SES – CE Puigmal (Barcelona) localitzen i exploren un avenc vora el Puig Escampador i el bategen amb el mateix nom i ja per sempre es coneix així. L'Emili Sabaté havia comentat que en el decurs de la primera exploració van trobar restes humanes, possiblement d'un soldat, ja que entre els ossos hi havia un botó d'uniforme militar. Es va donar el corresponent avís a la Guàrdia Civil de Begues.
Ara se sap que el Pla de les Basses fou testimoni de lluites entre soldats republicans que fugien amb soldats franquistes que avançaven.
Un número indeterminat de soldats republicans que hi moriren foren llençats a l'avenc. El propietari del lloc va demanar que es recollissin les restes i la Guàrdia Civil s'encarregà de fer-ho.
Durant la visita realitzada el 15-12-2022 per membres del grup de l'Espeleodijous encara van trobar restes d'ossos humans i s'han lliurat al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ells els faran arribar als responsables de la Memòria Històrica.


Quan Joan Borràs (1974) fa el catàleg de Garraf fa la ressenya de les dues cavitats i, el que s'havia trobat l'any 1957, passa a denominar-se Avenc del Pla de les Basses.

1. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III . 207 pp. Barcelona.

• Actualització de coordenades i situació (abril 2017) facilitada per Josep Guarro.
• Fotografies 2022 extretes del web: espeleodijous.cat Apunt del 20-12-2022