Avenc del Pèl-roig

Després de superar la gatera d'entrada s'inicia una pronunciada rampa que cal davallar amb l'ajut d'una corda. Al cap d'avall s'ha de seguir per la diàclasi, molt concrecionada, i passar per un despreniment de grans blocs. Pocs metres més endavant l'esquerda es tanca fins a fer-se impenetrable.
Per sota dels blocs esmentats es pot davallar fins a uns curts conductes inferiors on s'arriba al punt de màxima fondària (cota – 16,8 m.)

Sortint de Cornudella de Montsant seguint el GR-174-1 s'arriba al cap d'amunt de l'anomenat Grau del Montsant. Des d'aquí s'ha de seguir la primera cinglera a la dreta per la seva part superior i per espai d'un centenar de metres, fins a trobar una canal on es localitza la cavitat.

El novembre del 1996 membres de l'AAEET de Valls van anar a intentar trobar una cavitat que l'any 1957 havien explorat membres del Centre Excursionista de Sabadell i que mai més s'ha tingut cap notícia. Es tracta de l'Avenc del C.E.S., de la qual havia sortit una breu ressenya a la revista Cordada nº 27 (1957) i en la que es presentava un croquis que li atorgava una profunditat de 70 metres. Les dades de la seva situació eren bastant precàries, només se sabia que havia d'estar relativament a la vora del camí que puja de Cornudella a la Cova Santa.
En el decurs de la seva prospecció van trobar un petit forat que van haver de desobstruir per poder explorar-lo. La seva sorpresa va ser majúscula quan al fons de l'avenc van trobar una inscripció que diu: C.E.S. - 1957 – 20,4. Per tant no podia ser l'avenc del C.E.S., ni tampoc uns altres de petits que havien explorat per la mateixa època i que havien anomenat Avencs nº 1 i 2 de la Punta (veure: Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol.7,pp:181-183, 1984). La gent de Sabadell no van deixar mai rastre d'una altra cavitat i encara menys que fes 20 metres de fondària. Davant la manca d'informació els companys de Valls van decidir rebatejar-lo com Avenc del Pèl-Roig. Tot un misteri...