Cova Santa
La cova més coneguda del Montsant, de 200 m. de recorregut a la Morera de Montsant.
Boca
d'ensorrament situada en el fons d'un embut d'uns 5 x 3 metres que,
després d'un pas estret condueix a la cambra I (28 x 12 metres de
dimensions màximes), de sòl inclinat i ocupat per un con
d'enderrocs exteriors. Les parets estan recobertes per un procés
litogènic considerable i algunes grans estalagmites, especialment
una situada cap al fons de la sala (anomenada d'antic com la
Campana). Sota aquesta
primera cambra hi ha una saleta de petites dimensions.
Al fons de la cambra I hi ha dues obertures, una de principal i l'altra de dimensions molt reduïdes, que donen pas a la cambra II (17 x 12 metres) de sostre format per un pla d'estratificació. En el seu extrem N, un pòrtic desemboca al mig d'una galeria de 22 metres de longitud que, pel seu extrem NE desemboca a la cambra III'. Aquesta, d'uns 15 x 10 metres està ocupada per grans blocs d'origen graviclàstic i comunica amb la cambra II per una gatera i un pas entre els blocs, i amb la cambra I per una galeria superior de 6 metres de longitud. Un ressalt format per blocs bastant concrecionats delimita aquesta cambra de la III, que ocupa una posició inferior.
Aquesta cambra III, de 39 metres de longitud i de 6 a 11 metres d'amplada (considerant-la junt amb la Galeria dels Gours), presenta un lleuger pendent cap al seu punt mig, on una petita depressió recull l'aigua en període de pluges, que prové de l'extrem S i del N, a través d'una sèrie de gours fossilitzats.
A 3 metres del punt d'absorció central, un petit pou d'erosió de 2 metres condueix a una curta galeria inferior de 6 metres.
A l'encreuament entre les cambres III, III' i la galeria CD, una acumulació de blocs cimentats per concreció limita lateralment l'entrada de la Galeria del pou, de 36 metres de longitud i de 2 a 7 metres d'amplada. Als 13 metres de l'inici d'aquesta galeria, la talla un pou de 5 metres molt concrecionat i segueix després fins a acabar en un laminador. El fons del pou esmentat és el punt de màxim desnivell de la cavitat.
Al fons de la cambra I hi ha dues obertures, una de principal i l'altra de dimensions molt reduïdes, que donen pas a la cambra II (17 x 12 metres) de sostre format per un pla d'estratificació. En el seu extrem N, un pòrtic desemboca al mig d'una galeria de 22 metres de longitud que, pel seu extrem NE desemboca a la cambra III'. Aquesta, d'uns 15 x 10 metres està ocupada per grans blocs d'origen graviclàstic i comunica amb la cambra II per una gatera i un pas entre els blocs, i amb la cambra I per una galeria superior de 6 metres de longitud. Un ressalt format per blocs bastant concrecionats delimita aquesta cambra de la III, que ocupa una posició inferior.
Aquesta cambra III, de 39 metres de longitud i de 6 a 11 metres d'amplada (considerant-la junt amb la Galeria dels Gours), presenta un lleuger pendent cap al seu punt mig, on una petita depressió recull l'aigua en període de pluges, que prové de l'extrem S i del N, a través d'una sèrie de gours fossilitzats.
A 3 metres del punt d'absorció central, un petit pou d'erosió de 2 metres condueix a una curta galeria inferior de 6 metres.
A l'encreuament entre les cambres III, III' i la galeria CD, una acumulació de blocs cimentats per concreció limita lateralment l'entrada de la Galeria del pou, de 36 metres de longitud i de 2 a 7 metres d'amplada. Als 13 metres de l'inici d'aquesta galeria, la talla un pou de 5 metres molt concrecionat i segueix després fins a acabar en un laminador. El fons del pou esmentat és el punt de màxim desnivell de la cavitat.
- Tipo: Cova
- Municipi: Morera de Montsant, La
- Comarca: Priorat
- Unitat: Montsant, el
- Recorregut: 200 metres
- Desnivell: 15 metres
- Granunitat: Serralada Prelitoral
- Litologia: Conglomerats
- Bio:
- Última revisió: 2012-11-17 12:42:56
Situació
Carregant mapa...
Des de Cornudella del Montsant es surt pel carrer de la Font i es pren
el camí de Montsant (GR 174-1). Aquest s'enfila fins a superar
l'anomenat Grau del Montsant i un cop dalt cal seguir el camí durant uns
10 minuts fins al sector més planer. Molt a la vora d'ell es troba la
boca de la cavitat.
Història
Coneguda des de temps immemorials
per la gent de la contrada i esmentada a totes les obres de
recopilació de cavitats més antigues (Madoz, Puig y Larraz, Font,
Faura, etc.).
Hom diu que en els primers temps de la Reconquesta va estar habitada per eremites i potser d'això li prové el nom.
Visitada per I. Martí i Turró el 14 de juliol del 1883 durant una excursió botànica. Font i Sagué també la va visitar el 24 de juliol del 1899 i ratifica la breu descripció que fa al seu Catàleg amb informació dels anteriors visitants. Anys més tard també la visita J. Ferraté i és el primer en publicar un senzill croquis a la seva obra sobre les comarques tarragonines.
No és fins el febrer del 1966 que un reduït grup de l'ERE – CEC l'exploren i realitzen la topografia més acurada que coneixem fins ara, així com un treball minuciós sobre la cavitat.
L'allau de visites que ha tingut al llarg dels segles origina que els seu estat de conservació sigui bastant precari.
Hom diu que en els primers temps de la Reconquesta va estar habitada per eremites i potser d'això li prové el nom.
Visitada per I. Martí i Turró el 14 de juliol del 1883 durant una excursió botànica. Font i Sagué també la va visitar el 24 de juliol del 1899 i ratifica la breu descripció que fa al seu Catàleg amb informació dels anteriors visitants. Anys més tard també la visita J. Ferraté i és el primer en publicar un senzill croquis a la seva obra sobre les comarques tarragonines.
No és fins el febrer del 1966 que un reduït grup de l'ERE – CEC l'exploren i realitzen la topografia més acurada que coneixem fins ara, així com un treball minuciós sobre la cavitat.
L'allau de visites que ha tingut al llarg dels segles origina que els seu estat de conservació sigui bastant precari.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
- Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).-Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona
- Escolà, O. (1967).- “La Cova Santa del Montsant” Montaña (108-109): 317-324. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Copyright © Espeleoworld 2023.