
Cova Santa
La cova més coneguda del Montsant, de 200 m de recorregut a la Morera de Montsant, coneguda des de temps immemorials i amb un estat de conservació precari per l'allau de visites.
EspeleoWorld
Cova Santa
La cova més coneguda del Montsant, de 200 m de recorregut a la Morera de Montsant, coneguda des de temps immemorials i amb un estat de conservació precari per l'allau de visites.
Morera de Montsant, La · Priorat
Recorregut: 200 m · Desnivell: 15 m
Fitxa actualitzada
https://espeleoworld.com/c/cova-santa
La informació pot canviar. Comprova sempre les coordenades, l'accés, la meteorologia i les condicions de la cavitat abans de sortir.
La cova més coneguda del Montsant, de 200 m de recorregut a la Morera de Montsant, coneguda des de temps immemorials i amb un estat de conservació precari per l'allau de visites.
Topogràfics
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Fotos
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Descripció
Morfologia
Boca d'ensorrament situada en el fons d'un embut d'uns 5 x 3 metres que, després d'un pas estret, condueix a la cambra I (28 x 12 metres de dimensions màximes), de sòl inclinat i ocupat per un con d'enderrocs exteriors. Sota aquesta primera cambra hi ha una saleta de petites dimensions.
Al fons de la cambra I hi ha dues obertures, una de principal i l'altra de dimensions molt reduïdes, que donen pas a la cambra II (17 x 12 metres) de sostre format per un pla d'estratificació. En el seu extrem N, un pòrtic desemboca al mig d'una galeria de 22 metres de longitud que, pel seu extrem NE, desemboca a la cambra III'. Aquesta, d'uns 15 x 10 metres, està ocupada per grans blocs d'origen graviclàstic i comunica amb la cambra II per una gatera i un pas entre els blocs, i amb la cambra I per una galeria superior de 6 metres de longitud. Un ressalt format per blocs bastant concrecionats delimita aquesta cambra de la III, que ocupa una posició inferior.
Aquesta cambra III, de 39 metres de longitud i de 6 a 11 metres d'amplada (considerant-la junt amb la Galeria dels Gours), presenta un lleuger pendent cap al seu punt mig.
A l'encreuament entre les cambres III, III' i la galeria CD, una acumulació de blocs cimentats per concreció limita lateralment l'entrada de la Galeria del pou, de 36 metres de longitud i de 2 a 7 metres d'amplada.
Espeleotemes
Les parets estan recobertes per un procés litogènic considerable i algunes grans estalagmites, especialment una situada cap al fons de la sala (anomenada d'antic com la Campana).
Hidrologia
La cambra III presenta un lleuger pendent cap al seu punt mig, on una petita depressió recull l'aigua en període de pluges, que prové de l'extrem S i del N, a través d'una sèrie de gours fossilitzats.
Progressió
A 3 metres del punt d'absorció central, un petit pou d'erosió de 2 metres condueix a una curta galeria inferior de 6 metres.
Als 13 metres de l'inici de la Galeria del pou, la talla un pou de 5 metres molt concrecionat i segueix després fins a acabar en un laminador. El fons del pou esmentat és el punt de màxim desnivell de la cavitat.
Història
Coneguda des de temps immemorials per la gent de la contrada i esmentada a totes les obres de recopilació de cavitats més antigues (Madoz, Puig y Larraz, Font, Faura, etc.).
Hom diu que en els primers temps de la Reconquesta va estar habitada per eremites i potser d'això li prové el nom.
Visitada per I. Martí i Turró el 14 de juliol del 1883 durant una excursió botànica. Font i Sagué també la va visitar el 24 de juliol del 1899 i ratifica la breu descripció que fa al seu Catàleg amb informació dels anteriors visitants. Anys més tard també la visita J. Ferraté i és el primer en publicar un senzill croquis a la seva obra sobre les comarques tarragonines.
No és fins el febrer del 1966 que un reduït grup de l'ERE – CEC l'exploren i realitzen la topografia més acurada que coneixem fins ara, així com un treball minuciós sobre la cavitat.
L'allau de visites que ha tingut al llarg dels segles origina que el seu estat de conservació sigui bastant precari.
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Bibliografia
- Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).-Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona
- Escolà, O. (1967).- “La Cova Santa del Montsant” Montaña (108-109): 317-324. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
-Coordenades i fotos facilitades per Jordi Navarro, CE Castellar del Vallès.
Cavitats properes
Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/



