Avenc de les Aranyes Negres

Traspassada la seva estreta boca (0,4 x 0,7 m.) es penetra en un pou de 7 metres de profunditat al llarg de la diàclasi. A la seva base, en rampa i en direcció SO, s'arriba a un pas molt estret pel qual s'accedeix a un pouet de 2 metres on s'assoleix el punt de màxima fondària.
De nou a la base del pou i en direcció NE, l'esquerda baixa una mica per tot seguir prendre un sentit ascendent i al poc fer-se impenetrable.

Poc abans del km. 16 de la carretera de Begues a Olesa de Bonesvalls (pocs metres abans de la pedrera i fàbrica de ciment i cal CI Aries), surt una pista (tancada) que al poc passa la riera de Begues i remunta el fondo de l'Espinadar. Més endavant trobem a l'esquerra les restes dels corrals d'els Casals i una mica més endavant, a la dreta, les ruïnes d'un enorme caseriu (els Casals). El camí segueix endavant amb tendència a anar cap a la dreta, fins a convertir-se en un sender (GR-92.3) que remunta el vessant hidrogràfic fins arribar a una collada (alguns l'anomenen el coll de la Ferla). Abans no comenci a baixar cap a l'Avenc de la Ferla, el sender se'n va cap a la dreta i uns 50 metres més endavant gira a la dreta, és aquí on s'ha de deixar i seguir recte pel rascler i perdent una mica d'alçada durant uns 100 metres per trobar en un espai de pocs metres les boques de les cavitats (Farigola II; Aranyes Negres i “Grieta”).

Descoberta i explorada per primer cop per membres del GERS de l'AE Muntanya (Barcelona) cap a 1978 o 1979.

1. Bombelli, N.; García, J. (1979).- “Tres nuevas cavidades de lapiaz en Garraf”. Carbonato (1): 58-61. GERS de l'Agrupació Excursionista Muntanya. Barcelona.

• Coordenades i fotografia boca facilitades per Lluís Muntan (GES-CMB)