Malgrat ser coneguda des de temps immemorials, la primera notícia espeleològica que coneixem són les exploracions portades a terme durant el mes de febrer del 1955 per membres del GES – CMB (Delegació a Terrassa) i restaren pràcticament oblidades, malgrat que en aquell moment van poder explorar una sèrie de galeries que van calcular en 186 metres de desenvolupament i que després van restar tapades pels sediments en el punt més baix de la cavitat, tal i com van poder constatar el GE Badalona i la SIS – CE Terrassa que van fer treballs per la zona durant l'any 1974.

No és fins l'agost del 2003 que Marc Anglès (SIS) pot superar el pas sifonant de la Saiola i comprovar que tal i com deien els del GES l'any 1955, la cavitat seguia per unes galeries remuntants.

La primavera del 2004 va ser molt plujosa i totes les fonts van entrar en activitat. El 2 d'octubre del mateix 2004, diferents membres de la SIS poden tornar a entrar i arribar al final de la cavitat, tot cercant possibles continuacions i alguna hipotètica sortida a l'exterior. Encara, poc temps després tornen a fer una segona entrada tot comprovant dades topogràfiques, d'una topografia que per cert encara no s'ha pogut veure completa i poder comparar amb el croquis del 1955.

A finals d'agost de 2024 l'amic Salvador Vives (SIS) ens fa arribar l'alçat de la topografia de 2004. En ell s'observa com es va poder superar el pas impracticable el 1974 i s'inicien els conductes ascendents, on amb moltes dificultats de progressió van arribar a un punt totalment impenetrable.