Pou Petit del Torrent Fondo

La reduïda boca dóna pas a un pou de 9 metres on es davalla per un repeu a 3 metres de la boca, on s'eixampla força, fent necessari l'ús d'una corda. La planta del primer pou és allargassada i fa 2 metres d'amplada per 8 de llargada, amb el terra inclinat davallant cap al Nord. Al costat Est hi ha un ressalt de 3 metres que mena a una sala inferior, per sota de la planta del primer pou, mentre que a l'extrem Nord s'observa la interferència d'una esquerda que ens permetrà davallar a més profunditat.
El segon pou, de 13 metres, és en principi força estret, però després de patir un xic, s'eixampla força i ens permet gaudir d'espai, amb 4x2 metres de secció, per baixar els 10 metres de vertical que resten després del pas estret. Al costat Oest ens segueix l'esquerda per on hem entrat al pou, però és molt estreta i plena de sediments. La planta del segon pou té forma rectangular. Al costat Nord apareix un forat que dóna accés al tercer pou. Aquest és de 10 metres de vertical, i s'hi accedeix per un forat d'1 metres de diàmetre que ens deixa al damunt d'un bloc encaixat. Des d'aquí la vertical és directa fins al fons de la cavitat. La planta d'aquest darrer pou és formada per una rampa descendent vers el Nord, i va a trobar l'esquerda perpendicular que s'endinsa uns quants metres avall i es fa cada cop més estreta i plena de pedres que impossibiliten la continuïtat.
El pous del Torrent Fondo han estat originats, en primer lloc, per la profunda excavació del torrent, que ha provocat unes parets laterals molt pronunciades i, a cops, difícil de sostenir-se dempeus, per la qual cosa sen'han desenganxat grans blocs de conglomerat. La rigidesa de la roca no deixa que aquesta es desfaci en petites pedres de dimensions normals, i obliga a bellugar-se en grans masses rocoses que deixen espais buits entre la roca desenganxada i la muntanya. Aquests buits són els pous de Torrent Fondo.

A 5 metres en direcció Oest del pou Gran. (Veure itinerari recomanat al pou de la Carbonera).

A la primera visita que van fer els membres del GES-CMB el febrer del 1963 sembla que no la van veure, però els altres membres del GES que van anar l'octubre del 1976 sí que la localitzen i la topografien. Totes aquestes dades resten inèdites fins que la SIS del CE de Terrassa  els tornen a trobar, després de diferents intents, el desembre del 1989 i fan un acurat estudi que publiquen més tard.  Cal dir que, en contra del que és normal, aquí el pou Gran es diu així per la major dimensió de la seva boca, malgrat que el pou Petit és de major profunditat.

Badiella, Xavier et al. (1992).- “La influència dels relleus fluvials epigeus en la gènesi de certes cavitats montserratines”  SIS (12): 4-22 / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (75): 140-158, Terrassa