Coves del Gorg d'en Pélacs

Es tracta de tres petites concavitats en els gresos triàsics que han estat recobertes per les tosques travertíniques.
La nº 1 és una curta galeria de 5 metres de llarg; la nº 2 és un altre conducte de 3 metres de llarg i una alçada mai superior a un metre i la nº 3, amb una amplada de boca de 3 metres i una llargada de 4 metres, és potser la més interessant del conjunt per les seves formacions estalactítiques, però malauradament, i des de fa anys, es troba en un estat molt degradat.

Sota el km. 2 de la carretera BV-1243 de Caldes de Montbui al Farell. Al SE de la casa del Pascol i a pocs metres per sobre del conegut paratge del Gorg d'en Pélacs, a la llera de la riera de Codonys.
Coordenades aproximades.

Malgrat que han d'ésser conegudes des de temps remots, les úniques referències espeleològiques que coneixem són les facilitades per Ton Balart i Joan Pallarès, que les visiten i topografien el 3 de març del 1974.

1. Balart, A; Pallarès, J. (1974).- “El gorg d'en Pélacs, l'origen i les coves”. Setmanari Montbuy (1520): 1pp. (21-12-1974). Caldes de Montbui.

2. Pallarès-Personat, Joan (1980).- “Els fenòmens espeleològics de Caldes de Montbui”. Montbui (145): 2 pp. (11-10-1980). Caldes de Montbui.