Cova Nº1 de Can Mas

Una àmplia i alta boca dóna accés a una diàclasi perpendicular, que pel costat dret presenta una rampa ascendent que ens situa a +5 metres d'alçada, pel costat esquerre una curta rampa ascendent ens situa en un pas més estret on s'inicia una rampa descendent que ens porta a l'exterior per una segona boca.
La seva gènesi és bàsicament producte de l'erosió eòlica sobre els gresos vermells del buntsandstein (Triàsic) i conglomerats del buntsandstein (Triàsic), del tot similar a la de les veïnes balmes de Bruguers (Gavà). Presenta les peculiars formes alveolars d'aquest tipus de “taffoni”.

A Torrelles de Llobregat ens situarem al Raval Mas, aquí cal seguir el carrer del Raval, al final d'aquest passa a ser una pista que es dirigeix a Can Mas, actual casa de colònies, cal seguir la pista fins arribar al coll de la serra de Can Valent, límit amb el municipi de Cervelló, haurem recorregut 1.650 metres. El coll forma un pla on podem deixar el vehicle, del costat esquerra en direcció Oest surt un sender que més o menys planejant ens porta en un recorregut d'uns 350 metres fins a la primera de les diverses coves de Can Mas.

N. Font i Sagué, a la pàgina 148 del seu Catàlech (1897) cita textualment:


Torrelles de Llobregat. 144) Coves de Can Mas.- Són varies y estan situades en la montanya qu'ils dóna nom.


Posteriorment aquesta cita és recollida per Faura i Sans (1909) i encara més tard, per Llopis Lladó en les primeres edicions dels mapes de l'Ordal d'Editorial Alpina. Malgrat això, no es donen dades d'aquestes cavitats.
No és fins l'abril de 2018 que un company excursionista ens parla d'unes coves espectaculars a Torrelles de Llobregat. Una simple consulta per internet a diferents blogs i rutes excursionistes (wikiloc) ens donen notícia i imatges d'unes coves excavades en els gresos triàsics i situades per damunt de Can Mas. La gran majoria d'aquestes referències les anomenen Coves de Can Riera (prenent com a referència la casa situada no gaire lluny, però en el terme municipal de Cervelló). Altres també les anomenen Cova Vermella i Cova Bonica.
No hi ha dubte que aquestes curioses cavitats, molt conegudes des de fa temps pels excursionistes, no són altres que les citades per Font i Sagué fa més de 120 anys.

1. Font i Sagué, N.(1897).-”Catàlech Espeleològich de Catalunya”. Butll. Cent. Exc. Catalunya (27):148. CEC. Barcelona

• Coordenades, situació, dades, topografia i fotografies aportades per Martí Romero i Francesc Rubinat (ERE-CEC).