Cova Gran

La boca situada a peu de cingle, ens situa en una galeria descendent amb el sol cobert de fulles provinents de la intensa vegetació exterior, a la base de la rampa trobem una intersecció de diàclasis que conformen una sala de notables proporcions, vers l'E, la galeria continua uns metres fins a fer-se impracticable, però es veu la llum exterior.

Des del coll d'Alforja surt la carretera que es dirigeix a l'Arbolí (TV-7012), al cap d'un parell de quilòmetres trobem una cruïlla, a l'esquerra es va a l'Arbolí, a la dreta a la Mussara, agafarem aquesta última (TV-7092). Al cap d'uns 350 metres des de la cruïlla, trobem a la dreta un camp de conreu i al final d'aquest un pla on comença un camí que es dirigeix a l'Alforja, baixant el Cingle Blanc pel grau de l'Embut, després d'una corba a la dreta arribem a la base del cingle, el camí passa entre un enorme bloc i la paret del cingle, seguim el camí fins arribar a la següent corba, aquest cop a l'esquerra, just en la corba, surt de front un corriol, el qual seguirem uns 50 metres, per tot seguit desviar-nos a la dreta i remuntar en direcció al cingle uns 30 metres, on hi han dos blocs gegantins (hi han fites, dades de 2012), a la base del bloc de l'esquerra trobarem la boca nº 1 de l'avenc dels Ossos, uns metres abans d'arribar-hi, seguirem un corriol en direcció O que passa per l'esquerra de la boca de la cova de l'Esquerda, el corriol gira cap el N en direcció al cingle i poc abans d'arribar-hi passarem per la boca nº 4 de l'avenc dels Ossos, seguirem el corriol fins arribar a la paret del cingle, seguirem cap a l'esquerra per la base d'aquest, una vintena de metres, on ens trobarem de cara la boca de la cova.

Encara que conegudes d'antic per la gent del país, la primera visita de la que és té constància és la realitzada el 1929 pel reusenc Salvador Vilaseca Anguera, aquest realitza estudis arqueològics a un seguit de coves situades en el Cingle Blanc, anomenant-les com a coves d'Arbolí i catalogant-les alfabèticament amb les lletres de la A a la N, aquests estudis els publicà el 1934.
En temps més modern la cavitat rebé la visita esporàdica d'espeleòlegs. El GES del CMB durant el 1979 explora totes les cavitats del Cingle Blanc, publicant els resultats el 1980 a la revista Sota Terra 1, actualment el municipi de l'Arbolí està incorporat a la comarca del Baix Camp, però en diferents èpoques ho havia estat a la Conca de Barberà i també a la del Priorat.
Tret de la Cova del Rufino, que en Vilaseca la catalogà amb la lletra “C”, i l'avenc dels Ossos amb la lletra “M”, el GES davant la incògnita de saber quina lletra corresponia a cada cavitat, optà per tornar a posar nom a totes les cavitats que no se les coneixia per algun nom en concret.
El GES de Club Muntanyenc Barcelonès, en el seu treball publicat el 1980 (2), citen la cova del Nan de 4 metres de recorregut, suposem que es tracta d'una estreta esquerda que connecta amb la cova Gran però que l'estretor la fa impracticable, de fet des de l'interior de la cova Gran es pot veure la llum exterior.