Cova dels Mangotxos

Una petita entrada amb una obertura al sostre i les restes d'un tancat de pedra al davant, donen pas a una única i curta galeria.
A manca de topografia desconeixem les dimensions exactes de la cavitat.

Des de la N-340 a l'alçada de les Cases d'Alcanar, pugem pel camí asfaltat de davant de Can Conill, al mateix entrador de les Cases, per l'esquerra d'una botiga de mobles tancada, en direcció a la serra i amb el barranc de Sant Jaume a la nostra esquerra. El seguim 1,14 Km fins a una cruïlla on a una esplanada podem deixar el cotxe.
Des del cotxe seguim la pista principal fins al segon entrador de la dreta que puja cap al Racó de la Mina entre finques de tarongers i oliveres. Quasi al fons de la raconada trobem un sender a la dreta que remuntem fins al sender de la Serra de la Punta que prenem cap a l’esquerra.
Just abans d'una pronunciada corba a l'esquerra, i abans d'una zona força empinada, prenem un corriol per la dreta marcat amb alguna fita que ens baixa al llit del barranquet i ja trobem a l'altre vessant la Cova Calitra.
Per la dreta de la boca cal cercar un pas per anar guanyant alçada, per entre vells i empinats bancals d'oliveres, intuint el millor pas per pujar camp a través.
La remuntada porta a trobar el Bassot de Badoc, a la lloma de la Moleta, per on transcorre el camí que la remunta. Seguir el sender carener, per la dreta i es troben les restes de dues casetes també a mà dreta. Arribem a la cruïlla amb el lligallo de Roca Roja. A l'esquerra el povet del Navarro (conegut com de Badoc) i a la dreta les restes de la caseta. Ara cal seguir el lligallo en direcció a Roca Roja, per la dreta.
Al coll, deixem a la dreta les restes d’una gran corralissa i pugem fins a la bifurcació del lligallo i del sender al Racó dels Mangotxos, marcat amb una gran fita de pedres, partició de termes.
Per l'esquerra de la fita, sortim a la punta d'una carena que puja directa des del fons del barranc de Roca Roja, i entre vells bancals, guiats per alguna fita i pels passos més evidents comencem a perdre alçada. Val com a referència una petita bancalada ampla, com una ereta, que destaca al mig de la baixada. Seguim davallant i quasi als pins que hi veiem al fons anem girant cap a l'esquerra per trobar el barranquet que portem paral·lel per la dreta. També hem de cercar un petit cingle a l'altre costat del barranquet on ens hem de dirigir. Per un pas còmode d'un bancal perdut creuem el barranc i remuntem uns metres fins als peus del petit cingle on trobem la també petita però preciosa cova dels Mangotxos.

Coneguda des de temps remots. Havia restat inèdita en els catàlegs espeleològics.