Cova del Moltó

Llegendària cova a Gombrèn (Ripollès)

La boca és enorme, fa 23 m d'alçada per 16 m d'amplada. Podem dividir la cova en dues parts. La primera, a manera de vestíbul, te el terra en pendent relativament suau, ocupada per argiles, algunes pedres i també per vegetació en alguns punts. La segona part és una rampa argilosa ascendent amb una inclinació de l'ordre de 30 graus, molt regular, que puja fins assolir el nivell dels sostre. Per la banda esquerra de la rampa, la paret rocallosa fa una mena de relleix molt inclinat que s'aboca verticalment sobre la planta de la cavitat. Tota la paret dreta de la cova és molt recta i uniforme i continua amb les mateixes característiques a l'exterior, formant un cingle.

Tipo: Cova
Municipi: Gombrèn
Comarca: Ripollès
Unitat: Montgrony
Recorregut: 58 metres
Desnivell: 23 metres
Granunitat: Pirineu Axial
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2020-10-10 09:36:15

Situació

Carregant mapa...

Al vessant oriental del Puig de Sant Pere, que és el mateix puig on es troba el Forat de Sant Ou i el Santuari de la Mare de Déu de Montgrony. Partint del santuari, prendrem el camí que en cosa de mitja hora ens situa al coll de Pardinella, lloc on hi ha un petit dolmen. D'aquí anirem seguint el camí GR que passa a prop de la casa de Pardinella i arriba a una pista, que seguirem direcció nord. Uns 150 m abans d'arribar a la font de la balma, surt per l'esquerra un corriol estret que s'endinsa al bosc muntanya amunt. Caldrà seguir-lo amb atenció, ja que està molt brut i més que veure’l s'ha d'anar intuint. El corriol s'acaba perdent en el bosc, però ens ha servit per apropar-nos a la cova. A partir d'aquí, caldrà seguir pujant pel bosc, sense camí, per allà on veiem més factible fins arribar a la cavitat. Malgrat la gran mida de la seva boca no la veurem fins que hi siguem molt a prop, ja que el bosc és força dens.

Història

La cova del Moltó, estudiosos de la llegenda del comte Arnau (s. XIV), la referencien com un dels llocs on va fugir el comte, des del Santuari del Montgrony i el Forat de Sant Ou, perseguit pels sarraïns. Ferran Cardona explica que coneixien l'existència de la cova degut a que surt en una postal antiga de la col·lecció N.C.LL., la número 5. Si bé no es coneix l'any de la postal, les fotos d'aquesta col·lecció estan fetes al voltant dels anys 1915-1920. La postal mostra el perfil de la boca de la cova vista des del seu interior, de manera que es veu el paisatge exterior. Com que no hi ha cap persona o objecte que pugui donar l'escala, no resulta fàcil avaluar les seves dimensions. A la postal es pot llegir “MONTGRONY. Camí de Ribas des de la cova del Moltó”. Malgrat l'existència de la postal, ningú – fins ara – havia anat a buscar la cavitat. Així les coses, Ferran Cardona es dedicà a analitzar la postal per intentar saber la situació de la cova. El paisatge que es veu a la postal pot donar les pistes. Malgrat que la qualitat de la foto és realment dolenta, va poder identificar alguns punts geogràfics i, a partir d'aquí, i mitjançant triangulacions sobre el mapa va poder situar damunt d'aquest el punt on se suposa que hauria de ser. Va comprovar que en aquest punt no hi havia cap cavitat catalogada, cosa que descartava la possibilitat que la cova fos coneguda amb un altre nom. Fos el que fos, la cova no figurava en cap catàleg espeleològic. Amb les coordenades del punt gravades al GPS, Ferran Cardona es va dirigir cap a ell i, en arribar…, allà mateix era la cova!!. I la seva boca, enorme!!

Topogràfics

Fotos

Bibliografia

Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 20-7-2020. Dades: Ferran Cardona (ECM Barcelonès).