Cova dels Llimacs

Entrada d'uns 4 metres d'alt per 1,7 d'ample. Única galeria de 10,5 metres que acaba curullada per una colada estalactítica.
Tan bon punt som a dalt de l'entrada, descendim suaument i aviat haurem d'ajupir-nos per passar al costat de l'única formació calcària destacable a la nostra dreta (que recorda l'oca de la Simanya), i un bloc desprès del sostre i concrecionat, al bell mig. Per arribar al final de l'única galeria caldrà avançar estirat.

Des de la Cova Simanya cal seguir cap al N en direcció al collet del Llor. A ponent d'aquest, a la zona del Cavall Bernat de la Vall i en un humit torrent i d'abundant vegetació, es troba aquesta cavitat de localització molt difícil.
Situada a la capçalera i al vessant dret d'una frondosa canal, més al sud de la canal de la cova de La Vall, per arribar a la boca de la cova dels Llimacs cal pujar un bancal de terra d'uns tres metres d'alçada.

L'única referència que tenim és la donada per membres de l'ERE – CEC que la van explorar el juny del 1976.
En el mapa de Sant Llorenç del Munt publicat pel Centre Excursionista de Terrassa l'any 1987 situa la cavitat, però aquesta és errònia ja que realment es tracta de la Cova de la Vall. Aquesta confusió va ser resolta anys més tard pel company Jordi Guillemot (SIS-CET).

1. Trepat, M. (1978).- “Novetats al turó del Montcau” Espeleòleg (26-27): 471- 480. ERE del Centre Excursionista de Barcelona. Barcelona.

• Topografia extreta del web: elcaudelguille.net (Jordi Guillemot; SIS - CET)
• Actualització de dades, coordenades i fotografies facilitades per Josep Guarro i J.C. Juderias (agost 2022).