Cova de la Vall

Antiga surgència de la que encara resten dues galeries en creu, estructurades sobre dues diàclasis principals que es tallen ortogonalment. La cova ja és completament inactiva i representa un antic punt de ressorgiment en el contacte amb els materials margosos. La galeria principal és de reduïdes dimensions.
Com a resultat de la disgregació de la roca en aquesta zona, la cova de la Vall té tres boques disposades en forma de creu que la comuniquen amb l'exterior. Però l'única que permet accedir-hi a peu pla és la de ponent i que és la que dona al camí i a la canal. Superada la boca d'accés que ens obliga a ajupir-nos, ens posarem drets avançant per una galeria que en el seu inici és ampla d'uns catorze metres de recorregut assolint l'alçada màxima de quatre metres, punt aquest on s'obre a la nostra esquerra una segona gran boca i a la dreta s'obren les galeries estretes que conformen la major part de la cavitat. Si seguim la primera galeria de front, sortirem a peu dret a una altre boca exterior amagada rere una alzina. Tan sols les galeries sud presenten restes de concreció a les parets amb algun bloc desprès del sostre. Aquestes galeries es tornen impracticables.

Al sector més septentrional del Montcau, a la mateixa vora del cingle i a la dreta del Cavall Bernat de la Vall.
Pujant pel vessant de la font del Llor fins arribar al Collet del Llor on deixarem a la nostra dreta el camí cap els Emprius i pocs metres més enllà també deixarem el que va a la font de la Guineu, parant compte de seguir el proper trencall a la dreta que és el camí que del Cavall Bernat de La Vall puja pel cantó de llevant del Montcau. Gairebé quan serem a punt de sortir de la canal, el camí passa per damunt mateix de la cova de la Vall. Davant per davant d'aquesta boca, a l'altra banda de la canal, hi ha l'Escletxa de la Vall (petita esquerda d'uns 4 metres de longitud).
Coordenades aproximades.

L'única referència que coneixíem era la donada pels membres de l'ERE – CEC que la van explorar i topografiar el dia 27 de desembre del 1967.
En el mapa de Sant Llorenç del Munt publicat pel Centre Excursionista de Terrassa l'any 1987 situa la cavitat, però erròniament l'anomena Cova dels Llimacs. Aquesta confusió va ser resolta anys més tard pel company Jordi Guillemot (SIS-CET).

1. Romero, M. (1974).- “Les cavitats del Turó del Montcau (Sant Llorenç del Munt)” Espeleòleg (21): 37-62. ERE del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

· Fitxa actualitzada a partir de les dades, topografia i fotos extretes del web: elcaudelguille.net (Jordi Guillemot; SIS - CET)