Cova del Pebre

Gran boca (22 x 11 m.), dimensions que es van reduint lleugerament conforme es penetra en la galeria. Totalment negada fineix en una platja de graves arrodonides. Voluminosos blocs de despreniment al costat O i el terra ocupat per blocs grans igualment arrodonits i sorra omnipresent.
Restes de sediments terrestres i d'espeleotemes. Sembla ser una de les diverses surgències que es poden resseguir per les costes del Garraf.

Cal deixar el vehicle a la corba que hi ha tot passat el km. 167 de la carretera C-31, creuar-la i seguir un camí de pescadors en direcció Vallcarca, en paral·lel a la carretera. A un centenar de metres es dirigeix, amb fort pendent cap a mar. Seguir la línia de la costa cap a ponent i al poc, enorme, es veu la boca de la cova. Els darrers metres cal nedar.

De ben segur coneguda des de temps remots pels pescadors de la zona, els quals deurien aplicar-li aquest topònim del que no hem sabut trobar la procedència.
És citada per primera vegada per Faura i Sans en el seu Recull (1909) i en els darrers 40 anys surt geo-referenciada, per cert malament, als mapes de l'Editorial Alpina (i de retruc al mapa de l'ICGC), tot assignat-li un recorregut prou correcte de 23 metres.