Cova del Baró

L'accés a la cova es fa mitjançant dues boques que ens situen en una sala de planta allargada transversalment (23x5 metres), aquesta enllaça en el seu extrem O, amb una galeria de 8 metres de recorregut.

Des de la carretera C17 en direcció a Puigcerdà entrarem al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar per sobre el pont del riu Ter i al final del pont, enfilar a l'esquerra per la carretera BV-5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica "a Ripoll per Llaés". Hem d'agafar aquesta estreta pista cimentada que està en prou bon estat per poder-la fer amb un turisme. Cal que aneu alerta ja que els revolts són molt tancats i constantment trobem pujades i baixades pronunciades. Després de recórrer 3,5 kms. arribarem al coll de Beví, abans d'arribar al coll trobarem una pista a l'esquerra, cal seguir-la deixant a l'esquerra les desviacions del Beví Gros i més endavant la del Beví Xic, més endavant la pista gira cap el N, en aquest tram trobarem indicadors que ens duran cap a l'entrada de la gran escletxa on es troben els bufadors.
Està situada just a l'entrada del braç lateral S.
Coordenades aproximades.

Les primeres cites de visites a alguna de les cavitats situades a l'interior d'aquesta gran esquerda corresponen al Dr. Francesc Español, realitzades el 1934 amb finalitats biospeleològiques.
L'any 1965 el Grup Espeleològic Terra i Mar (GETIM) de Sabadell explora l'avenc dels Tigres; l'avenc del TIM, l'avenc Besora i l'avenc del Vent.
Posteriorment l'ERE del CEC entre els anys 1977 i 1980 realitza un minuciós inventari de les cavitats situades en aquesta esquerda que es publicarien en la revista Espeleòleg nº 34-35.
Durant el 1979 el Centre Espeleològic Cervelló, realitza l'exploració de diverses cavitats d'aquesta esquerda, amb la finalitat de que es publiquin en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs-Miñarro-Talavera), això comportà donar-hi una nova denominació a algunes cavitats.
L'equip d'espeleoÍndex hem cregut més adient utilitzar la denominació de les cavitats realitzada pels membres de l'ERE-CEC, ja que es tracta d'un treball de conjunt més complert. Aquesta mateixa línia pel que fa a la denominació, ha estat utilitzada per Jordi de Valles en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (4).

1. Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”el ripollès la garrotxa i l'alt empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Escolà Boada,Oleguer; Inglès Alcon, Antoni; Martinez Rius, Albert.(1983).-”Bufadors de Babí”. Espèleòleg (34-35):223-243. ERE-CE Catalunya.
3. GE Terra i Mar.(1968).-”Grup d'espeleologia Terra i Mar -Sabadell-” Espeleòleg (7):239-241. ERE.CE Catalunya.
4. Valles, Jordi de.(2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (4):1-397. EC Gràcia – FCE.