Cova de Laureano

Balma de regulars dimensions, una vella paret de pedra en sec, devia servir per tancar el ramat dins la balma. El sostre ennegrit d'estalzim (sutge) ens parla de vetlles de pastors, arrecerats de la serena.
No disposem de topografia i per tant desconeixem les dimensions concretes de la cavitat.

Des de Sant Carles de la Ràpita s'ha de prendre la pista coneguda com a Camí de l'Aiguassera (de la Gossera, segons altres mapes) que travessa la N-340 i segueix entre conreus vora el barranc del mateix nom. Quan el camí comença a enfilar-se cap al Cingle Roig, abans de la caseta de la Santa, hi ha sendera mig perduda que s'enfila cap al Cocó de Quico el Guarda. Des d'aquí cal tornar a baixar cap al barranc per anar a trobar, sense camí ni marques, un petit cingle on s'obre la cavitat.

De ben segur coneguda de temps pels bons coneixedors del Montsià.