Cova de la Font del Molí

La boca de 3'5 metres d'ample per 1'5 metres d'alçada, i que actualment (2010) es troba tapada per una paret d'obra i tancada amb una porta per tal de preservar l'aqüífer que abasteix al poble de Gurp i a l'acadèmia militar de Talarn. Un cop traspassada la boca es continua per una galeria mes o menys cilíndrica que va descendint progressivament fins quedar totalment submergida, fent-se imprescindible l'ús d'equips d'immersió per poder seguir l'exploració. La zona submergida té una longitud de 60 metres, essent el darrer tram un tant perillós per la presència de blocs inestables que formen passos estrets; un cop superats i després de remuntar poc més de 10 metres, s'arriba a una galeria seca que en els primer metres ascendeix lleugerament, per tornar a baixar per una sèrie de rampes alternades on es formen petits bassals fins que el darrer sifona totalment. El desnivell total es de 30 metres (-10/+20).

A dos centenars de metres de la cova i uns 40 metres de desnivell per sota, en el llit del torrent, trobem una surgència constant però impenetrable coneguda com la FONT DEL MOLÍ.

Es troba al N del poble de Gurp. Des d'aquest poble surt un camí senyalitzat que en menys 15 minuts ens situa en el que queda de la caseta militar, just davant de la Cova i uns metres per sota del Forat del Toscà.

La primera exploració coneguda de la cova la portà a terme la SIE del CEA el 9 de setembre de 1974 que arribà fins el primer sifó. L'any següent l'ERE del CEC supera el sifó i explora una galeria aèria que finalitza en un nou sifó, aquesta exploració es portà a terme el dia 14 de desembre de 1975. Durant la dècada dels vuitanta, els militars renovaren les conduccions d'aigua i construïren la paret a l'entrada de la cova.

1. Garriga,J;Martínez,A;Romero,M.(1977).-”La cova de la Font del Molí i les seves relacions hidrogeològiques” Espeleòleg (25):333-344. ERE-CE Catalunya. Barcelona.
2. Victoria,J.M.;Iñigo,G;Rovira,J.(1974).-”Karstificación en los conglomerados del margen derecho de la Conca de Tremp(Lérida).” Espeleosie (16):71-120. SIE-CE Àliga. Barcelona.