Forat del Toscà

Galeria d'entrada-Galeria dels Meandres. L'entrada és un laminador d'uns 0'35 metres d'alçada i 1 metre d'amplada, amb còdols a terra, aquest primer tram és de secció quasi triangular, on als 7 metres trobem una sala de 3x5 metres i una alçada de 1'5 metres. Després d'un pas estret comencem a veure gorgs esglaonats i colades recobrint el terra. Als 60 metres la galeria puja per unes potents colades on el sostre es manté horitzontal i la secció es torna , trobant-se a l'esquerra una petita galeria lateral de 10 metres de longitud, a continuació la galeria es bifurca per tornar-se a retrobar i tot seguit passarem per la zona dels blocs seguint per un tram lleugerament meandrificat amb importants acumulacions sedimentàries i que porta a la sala de les Dunes, d'uns 5 metres de diàmetre. Des de la sala de les Dunes fins la Bifurcació ens trobem a la Galeria dels Meandres, d'uns 250 metres de recorregut amb acusats meandres i una amplada mitja de 2 metres per 1 metre d'alçada, aquesta galeria arriba a formar braços paral.lels abandonats. Seguidament s'arriba a la Bifurcació, a la dreta tenim la Galeria Activa o dels desnivells, i a l'esquerra la Galeria Fòssil o de les Diàclasis.
Galeria Activa o dels Desnivells. L'entrada es troba a la vorera convexa d'un meandre i per les seves exigües dimensions pot passar desapercebuda, ja que l'itinerari més factible es continuar cap a la Galeria Fòssil. Té un desenvolupament d'uns 400 metres amb una secció notablement inferior a la d'entrada, ja que no supera el metre d'amplada. La característica més notable, són els freqüents desnivells de signe oposat, que li donen un aspecte de tobogan molt particular. Les parets es presenten força llises; en els darrers trams apareixen unes potents acumulacions de còdols negres soldats al pis i les parets són més irregulars. Els darrers 30 metres són molt estrets, porten a un pouet terminal de 2 metres de profunditat, darrera el qual una gatera molt reduïda i totalment submergida sota l'aigua impedeix tota continuació.
Galeria Fòssil o de les Diàclasis. De nou a la Bifurcació i seguint per l'esquerra es penetra a la Galeria Fòssil o de les Diàclasis, d'uns 500 metres de recorregut, amb seccions allargades en el pla vertical. En alguns punts la sedimentació arriba a curullar la galeria normal, essent necessari superar-la per passos superiors. Després d'una zona molt concrecionada durant uns 10 metres de longitud, s'arriba a una xemeneia constituïda per una cúpula de 10 metres d'alçada per on rep abundants infiltracions. A partir d'aquest punt l'alçària disminueix fins convertir-se en una gatera de 0'40 metres al seu inici, per acabar 25 metres més endavant fent-se impenetrable.
Per explorar la cova cal prendre precaucions ja que es tracta d'una surgència temporal d'actuació torrencial.
Degut a que desconeixem el desnivell real de la cavitat, ja que en els articles publicats fins l'actualitat mai se n'ha fet esment, hem cregut oportú indicar com a “0” el desnivell, a l'espera que algú aporti més informació.

Des de Talarn ens dirigirem cap a Gurp de la Conca, un cop al poble sortirem pel barri del Raval, seguint un camí en direcció nord on en uns 600 metres arribarem a una edificació destinada a albergar els soldats que vigilen la Font del Molí, la qual abasteix d'aigua les intal.lacions militars de Talarn. Uns 25 metres abans d'arribar a aquest habitatge, trobem a l'esquerra (dreta hidrogràfica) un torrent, habitualment sec i de pronunciat pendent el qual remuntarem fins la capçalera (uns 14 metres de desnivell), on trobarem l'estreta boca del Forat del Toscà.

Conegut de sempre per la gent de Gurp, la primera exploració la realitza la SIE del CE Àliga els dies 9 i 23 de setembre de 1973.

1. Victoria,JM; Iñigo, G.; Rovira,J.(1974).-“Karstificación en los conglomerados del margen derecho de la Conca de Tremp (Lérida)” Espeleosie (16): 71-120. SIE-CE Àliga. Barcelona.
2. Borràs,J.; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1979).-”El Pallars Jussà” Catàleg Espeleològic de Catalunya (3):187-189. Políglota. Barcelona.
3. Cardona i Oliván, Ferran.(1989).-”La serralada Pirinenca”. Grans Cavitats de Catalunya (Primer Volum):164-167. EC Gràcia. Barcelona.