Bauma Gran de Coma Oriola

Gran balma d'uns 8 metres d'amplada, 4 d'alt i gairebé 8 metres de fons. En el sostre de l'extrem de la concavitat s'origina una xemeneia que s'enlaira un parell de metres com a mínim.
Totes les coves i esquerdes localitzades a la zona són cavitats residuals, probablement testimonis d'altres circumstàncies climàtiques. És innegable que la vall te l'empremta d'un passat glacial, i encara avui la funció del gel eixamplant l'estructura de fracturació és responsable de petites cavitats i de la gran extensió d'aquestes tarteres de fragmentació.
La fesomia original de la Coma Oriola (segons l'ICGC: Comaoriola), ha estat profundament alterada per la empremta de l’estació d’esquí, ja que per aquesta vall discorre una pista.
En l’època d'estiu i per tant fora de temporada, les excavadores, formigoneres, etc. han transformat extraordinàriament el llit de la conca ampliant-la i modificant els seus marges fent desaparèixer vegetació i sols originals, soterrant canalitzacions...

Des de la Masella (Alp) s'ha de prendre la carretera que puja al refugi de la Pleta de Das i seguir endavant fins al punt on es creua amb la llera de Coma Oriola (teleesquí a la Costa Pelada). Des d'aquí cal anar remuntant la vall durant uns 800 metres i un desnivell de poc més de 100, fins a trobar a la dreta (vessant hidrogràfic esquerre) un relleu encinglerat i limitat per tarteres al seu vessant oriental, que cal superar, i on es localitzen totes les cavitats.
La Bauma Gran de Coma Oriola es troba a peu de cingle a la zona central dels relleus esmentats.

Malgrat que de ben segur algunes de les cavitats havien estat observades per esquiadors i muntanyencs que transiten per la zona, mai havien estat objectiu dels espeleòlegs fins que el dia 16 de juliol del 2015, membres del grup de l'espeleodijous van procedir a l'exploració, estudi i catalogació d'un bon nombre de cavitats de la zona.