Avencs de l'Esmenador I del Tossal del Jonc

De fet es tracta de dues cavitats independents que es troben unides per uns petits orificis de l'envà separador i que per ara són intransitables de l'una a l'altra.
Avenc de l'Esmenador: És constituït per un únic pou circular de 30 metres de desnivell, presentant un estrenyiment a la cota – 17. Poc abans d'aquest punt es veuen les finestres de comunicació amb l'Avenc del Tossal del Jonc.
Al fons del pou una curta rampa descendent taponada per blocs marca el punt de màxima profunditat (- 31,4).


Avenc del Tossal del Jonc: Es desenvolupa paral·lel al de l'Esmenador. Per la seva boca es penetra en un pou de 12 metres i a partir d'aquí es divideix en dos conductes verticals, molt estrets, arribant un d'ells als 29 metres de profunditat.
Actualment (finals 2013), la boca està coberta per una gran fusta de color blanc.

A l'alçada del km. 4,5 de la carretera TV-3022, del Perelló a Rasquera, surt a la dreta una pista que penetra en el parc eòlic. Cal seguir-la i passada la central transformada prendre la pista de l'esquerra en direcció N, en aquest tram no hi han aerogeneradors. Quan més endavant la pista gira a la dreta, tornem a trobar els “molins de vent” i cal seguir fins l'últim. Aquí, a la dreta, surt un camí que s'enfila al Tossal del Jonc (cota 326) (Tossal del Junc segons l'ICC; segons l'escala del mapa traslladen aquest topònim a un turó situat més al S, cota 259) i des d'ell cal anar carenant cap al S per després girar a la dreta fins a la part superior d'un cingle molt visible des de lluny on es troben les boques dels avencs.

La cita més antiga que coneixem és una referència que apareix al Recull de Faura i Sans (1909) on únicament fa constar: Tossal del Junc (Perelló).
La primera notícia d'una exploració és de membres del GES – CMB que l'exploren l'abril del 1955, en una campanya de continuació de la portada a terme l'any anterior. D'aquesta segona campanya apareix una breu notícia a la revista Cordada nº 4, juny 1955.
Acompanyem una còpia redibuixada que hem retrobat de la topografia de l'any 1955 (creiem que restava inèdita), encara que malauradament no conserva el traç i la retolació tan característica de l'amic Òscar Andrés, que de ben segur hauria de tenir l'original.
L'abril del 1983 la tornen a explorar i topografiar membres de la SIE – CEA.
L'amic Lluís Muntan (GES – CMB) ens facilita tres fotos històriques fetes pel seu company Josep-Manuel Anglada el dia de la primera exploració.
A la primera es poden veure els guardes municipals del Perelló i un pastor que corria per allí amb les cabres i el gos que es deia “Carinyo”.
A les altres dues, en Muntan a la boca de l'avenc i baixant el pou per l'escala elektron.

1. SIE (1984).- “Resultat de les exploracions realitzades a la zona del Perelló (Baix Ebre)”. EspeleoSie (27): 76-97. SIE del Centre Excursionista Àliga. Barcelona.

• Revisió coordenades, situació i fotografies en color de Julio Serrano i Montse Roca, extretes del blog: espeleobloc (post del dia 12-1-2014)