Avenc Negre de Vallcebre

Petita esquerda a la que es penetra per un pou de 7 metres. A la seva planta, en direcció E, presenta una rampa ascendent que als pocs metres resta tancada. En sentit contrari, entre blocs, puja i es pot seguir la fractura uns pocs metres en sentit descendent fins a fer-se impenetrable.

A la part superior de la cinglera S del Boixater (o Boixeder), que s'estén en sentit aproximat E-O des de Sant Corneli de Fígols fins a Fumanya.
Arribem fins al Grau de la Mola, en un marcat revolt de la carretera que connecta Sant Corneli amb Fumanya. En aquest punt hi ha un pas natural que permet enfilar el cingle còmodament per camí. Aquí també hi ha diverses vies d'escalada. Pugem pel grau i seguim el camí cap a l'esquerra. Avancem durant aproximadament 10 o 15 minuts, fins a trobar una derivació del camí que marxa a la dreta cap a Vallcebre passant per Santa Magdalena. En aquest punt descartem el camí de la dreta i també abandonem el que veníem. Ens endinsem pel mig de l'espès bosc cap a l'esquerra, direcció a la cinglera. A frec d'ella, abans d'arribar a les esquerdes de les Cambrotes, es troba aquesta petita esquerda.
Coordenades a revisar i sense gaire precisió.

L'octubre del 1963 és descobert per membres del GES – CMB, que junt amb altres cavitats de la zona són objecte d'una campanya que es perllonga fins el maig del 1964.
Per tal d'incloure-les al Catàleg Espeleològic de Catalunya, l'any 1979, altres membres del GES – CMB tornen de nou a la zona, l'exploren i topografien.

1. Astier, Luis (1964).- “Alt Berguedà – Campaña espeleológica en el Pre-pirineo barcelonés”. Geo y Bio Karst (3): 22-23. Ed. J.Mª Armengou. Barcelona.

2. Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 5): 1-233. Ed. Políglota. Barcelona.