Avenc dels Tres Grans

La boca, de 0,80 metres d'ampla per 5 metres d'alta, dóna pas a una sala de 15 metres de llarg a 5 metres sobre la seva base. D'aquesta sala, per una galeria que surt de la seva paret O, enllaça amb una altra de proporcions més àmplies, encara que més baixa de sostre. Aquesta segona sala és arrodonida i d'uns 10 metres de diàmetre, de la qual surten algunes curtes ramificacions i en una d'elles es troba un pou de 8 metres mig obstruït pels enderrocs i on s'assoleix el punt de màxim desnivell. Cal fer notar que a la topografia ERE i EPE (1973) la cota 0 es troba situada al punt més alt de la boca, és a dir a 6 metres per damunt del punt d'entrada i per aquesta raó se li atorga una profunditat de 23 metres.
A l'igual que totes les cavitats veïnes, la cavitat és producte del desplaçament de la massa calcària de la Penya Roja que ha originat tota aquesta sèrie de cavitats intersicials.

A l'alçada del km. 3,5 de la carretera TV-7044 de la Riba a Farena i a l'altra riba del riu Brugent, es troben les runes del Molí de la Font Gran. En aquest punt comença un caminoi que s'enfila cap a la Penya Roja. Quan s'arriba a la seva alçada, a l'esquerra del camí i entre uns grans blocs despresos es troben les boques de l'avenc del Xalau, molt a prop d'ell i al mig de la part superior d'una canal es troba l'avenc dels Tres Grans.

La primera notícia que tenim de la cavitat és la de l'exploració de membres del GIEM – CE Montblanc que la topografien el 5 de novembre del 1971.
A finals d'agost del 1973 va ser tornada a topografiar per membres de l'ERE – CEC i de l'EPE de Reus i la qual havia restat inèdita fins ara.

1. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.

• Coordenades facilitades per Joan Pallisé (GIEM)