Avenc del Xalau

Cavitat enclavada dins de dues fractures perpendiculars reomplertes per una gran quantitat de productes clàstics de dimensions considerables. A la zona normal d'accés a l'avenc es presenten tres boques; la més meridional dóna pas a un pouet de 3 metres fins una curta galeria secundària paral·lela a la principal que resta penjada respecte a aquesta. La segona boca és petita i comunica per una vertical de 9 metres amb la zona central de la rampa provinent de la primera boca. La tercera boca (la principal) s'aboca, entre immensos blocs, a un pou de 14 metres (segons d'on es prengui la mida) i a la seva base s'origina una galeria en pendent que baixa fins a uns 25 metres de desnivell i segueix per un conducte descendent estret i ocupat totalment per blocs i on s'assoleix la màxima fondària (- 30 m.).
Uns 5 metres per damunt del final de la rampa es pot accedir a una saleta a la segueix un conducte estret on finia la cavitat fins el 1993.
Un cop superada aquesta estretor de la galeria penjada es pot arribar a un conducte ascendent format per diferents cambres i galeries intercomunicades per petits ressalts i passos estrets fins arribar a una àmplia sala d'on surt un últim conducte que comunica amb l'exterior per una quarta boca de reduïdes dimensions i on es situa la nova cota 0 de l'avenc.

A l'alçada del km. 3,5 de la carretera TV-7044 de la Riba a Farena i a l'altra riba del riu Brugent, es troben les runes del Molí de la Font Gran. En aquest punt comença un caminoi que s'enfila cap a la Penya Roja. Quan s'arriba a la seva alçada, a l'esquerra del camí i entre uns grans blocs despresos es troben les boques de l'avenc.
Coordenades molt aproximades

La primera cita sobre aquesta cavitat l'aporta Josep Iglésies l'any 1927 fent una completa descripció de la cavitat. Creiem que va ser explorada per excursionistes de Reus pocs anys abans.
No tornem a tenir notícies fins que cap a 1968 en que membres del desaparegut grup Talps de Sabadell realitzen una campanya a la zona i l'exploren, tot rebatejant-lo com avenc de Prades. L'agost del 1973 un membre de l'ERE – CEC i dos de l'EPE de Reus el tornen a topografiar (inèdita fins ara) i conserven el nom donat pels Talps de Sabadell. Quan es fa el segon volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya es recupera el nom original de la cavitat.
No és però, fins el novembre del 1993, que membres del GIEM – CE Montblanc poden obrir-se pas en les estretors d'unes galeries penjades vora el punt final i aconsegueixen explorar una galeria remuntant que porta a una nova boca situada a un nivell superior a les altres.

1. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.
2. Iglésies, J. (1927).- “Catalogació de coves i avencs de la vall del riu Brugent”. Revista del Centre de Lectura de Reus (173): 212-226. Reus

3. SES – Talps (1969).- “Operació Serra de Prades”. Talps (1): 1-12. SES Talps – Centre Excursionista del Vallès. Sabadell

• Dades inèdites facilitades per Ramon Sendra (GIEM) l'any 1993